diumenge, 20 de març de 2011

Ressaca patriòtica pirata mestissa global.

A divendres 4 de març de 2011.

Ressaca patriòtica pirata mestissa global.

 
La fonda “La Brisa”, que l’intel·ligent endevini la premonició del nom, ha fet la terrassa nova.
Per mostrar la nova obra, en Blai ens va convidar a n’en Jan i en Nèstor del Voramar, a n’en Pere de la fleca, i a mi, con representant de la premsa.
Els hi ha quedat molt maco i polit. En Blai ens anava ensenyant el que posarien aquí i el que posarien allà.
Per mala sort, en mig de les explicacions i badant de que si aquí un ‘toldo’, o una pèrgola, o un para-sol, en Jan no va veure un escaló i es va fotre de lloros.
Un bon trenc al ‘jonoll’, que se li va botir com una carbassa.
El vam entrar, i el vam fer seure per desinfectar-li el trau. En aquell moment va resultar que en Blai no tenia aiga oxigenada.
Com emergència decidírem netejar-li amb un xic d’alcohol; escouria una mica, però en Jan va estar d’acord.
Poder per culpa del dolor o per no haver esmorzat, li va venir un cap-rodo.
Evidentment, tots vam arribar a la conclusió de que era culpa del cori-mori. En un minut en Blai ja tenia a punt la solució.
Va portar el cuixot de Jabugo, una panera amb pa de pagès, i una ampolla de Silentium de Ribera del Duero.
Al cap de mitja horeta, en Jan ja s’havia recuperat del cop, i nosaltres de l’ai.
En Blai es va aixecar un moment, i va aparèixer amb una caixa de llauna de galetes Birba de Camprodon; per treure el regust, va dir.
Però dins la caixa de Birba hi havia unes galetes marroquines fetes a casa per una amiga de la seua dona.
Per ajudar-les a baixar ho vam arruixar amb una garnatxa vella, la que el seu sogre només li porta per Nadal. Poder al Marroc les acompanyen amb te, però nosaltres no som gaire d’infusions.
Les galetes eren molt bones, però bastant dolces.
Va ser el parer de tots que per treure una mica l’embaf, caldria quelcom de fresc.
Dugues ampolles de Hendrick’s i una glaçonera, van permetre que a base de gintònics i raf’s pugéssim desmarxar aquella dolçor i començar a filosofar sobre la realitat del món on vivim.
Com que no estem acostumats a menjar tan a aquelles hores, jo diria que la teca ens va reprendre una mica.
Això ens va provocar un cert deliri, en el que vam decidir per unanimitat que el món està perdut, i que només se salvaran aquells que sàpiguen fer un llagut amb totes les menes de fustes de què ens proveeix la globalitat.
Ressaca patriòtica pirata mestissa global.
Ja només quedava cantar velles cançons apreses d’antics comediants, tonades emmanllevades amb lletres sobreposades, ardors patriòtics etzibats per influències d’arreu.

Que soni la gralla !
 
Quinze homes van dins del cofre del mort
i un bon pinso de rom,
el diable i el rom se’ls enduren a tots
rom, rom, rom
i un bon pinso de rom.

Ningú els va sentir ni ningú els va albirar
a sang i foc entraren a Llançà,
van robar l’oli i van robar el vi
i van degollar a tothom pel camí.

Rom, rom, rom i un bon pinso de rom !

Els pirates de Flint han vingut fins aquí
però al passar el Cap de Creus el barco va cruixir,
veles i pals n’eren tot un patir
el barco de Flint a arribat fins aquí.

I rom, rom, rom i un bon pinso de rom !

Eren homes malvats sense por ni pietat
renegaven de Déu, del grop i del mar,
feien escarni del nostre país
ni or, ni tresors, sols treball i sofrir.

Rom, rom, rom i un bon pinso de rom !

El barco de Flint un vaixell tenebrós
dels mars i les costes azot  horrorós,
car va pagar posar rumb fins aquí
al fons del rec gros van anar a morir.

Quinze anaven dins del cofre del mort
i un bon pinso de rom,
el diable i el rom se’ls enduren a tots
rom, rom, rom
i un bon pinso de rom !

IO ! HO ! HO !
i un bon pinso de rom !

Salut !! i

Segueu arran !
Segueu arran,
que la palla va cara !
Segueu arran !

Lluís F., Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada