diumenge, 20 de març de 2011

Artesania i màrqueting.

A dissabte 8 de gener de 2011.

Artesania i màrqueting.

No és cap secret, per què és mundialment conegut, que França i els francesos en saben un munt de vendre els seus productes com les millors coses del món. I no és que no siguin bones, no, però ells s`ho creuen, en tenen fe, i no ho dubten ni per un instant que això és així, i amés ho saben vendre.
Durant molts anys, a la República del Cap de Creus i fins i tot als nostres veïns de Catalunya, ens semblava que tot el que estava fabricat a fora era millor que el que es feia a casa. Ara la cosa comença a canviar, i amb raó; fabriquem bé i bo, tant com per poder competir amb qualsevol altre producte del món. I fins i tot nosaltres mateixos ens ho comencem a creure, i podem parlar sense rubor de la excel·lent qualitat dels nostres productes.
Els nostres veïns francesos, però, encara ens porten avantatge, en especial en els productes casolans i biòtics. Tenen un sext sentit per fer que les coses semblin que són fetes i fabricades d’una manera súper casolana i natural. Confitures, mantegues, llet, galetes, xocolates; mil coses tot embolicadet amb papers com pintats a mà, tapat amb trocets de drapet de cuina, amb ‘xerxes’ de pescar, amb un cordill i una goma... Tot sembla que ho ha fet l’avia vella o l’oncle del nostre millor amic a les seues cuinetes econòmiques, al baix de casa, sota el porxo, tot rodejat de floretes, d’ocellets, de l’aire fresc del mar o del cel blau o d’un verd prat amb una vaca pasturant.
I és que amb els noms que hi posen no pot ser d’una altra manera : ‘La Bonne gran-tante’, ‘La bonne Maman’, ‘La viellette Tatà’, ‘L’oncle Tontòn’, ‘La jolie Pitipití’, ‘La Petitte Ferme de Nunù’, ‘La bateau du vieux marin’.
És evident que totes aquestes coses semblen fabricades per persones estimadíssimes, de manera amorosa, molt natural, de casa, i en molt poca quantitat; vaja, que quan ens les venen a nosaltres quasi ens fan un favor. I el món content. Això si que és màrqueting.
Però que tremolin els nostres amics i veïns francesos i els seus productes naturals i fets per l’avia al pis de baix. A l’Empordà els hi han agafat el giny i comencen a fabricar productes naturals a la manera de França. Però, ai làs, la naturalitat no arriba només al producte en sí, l’etiquetatge també forma part d’aquesta naturalitat, artesania i artesanor.
Sembla que la mateixa avia vella no tant sols ha fet el producte, sinó que l’ha etiquetat, imprimint-hi volgudament, sens dubte, aquella naturalitat i innocència de la parla de la mateixa terra.
Així en un pot de mel podem llegir :

“ MEL EXTRE D’MILFLOS
PRUDUIDE ALAL AMPURDA
ARTES-SANAL
CUNSUM PREFEREN”

Esperem amb delit nous productes.

Lluís F., Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada