diumenge, 20 de març de 2011

Que le quiten lo bailao a la comuna.

A divendres 25 de febrer de 2011.

Que le quiten lo bailao a la comuna.

Totes les nits del mes de febrer quedem a casa d’en Jenar per veure una sessió doble de pel·lícules en blanc i negre.
Fa un parell de divendres vam gaudir amb ‘L’illa del tresor’ de l’any 1934 i de ‘Nosferatu’ de 1922.
Al acabar, tot passant canals, parem a TVE1on acabaven d’escollir a la cantant i la cançó que han de representar a Espanya al Festival d’Eurovisió d’aquest any.
Una noia defensava amb poca traça i menys sort una cançó anodina destinada a no guanyar. A l’acabar de cantar el ‘bis’, endevinant el pobre resultat de l’actuació, i fent gala d’unes grans dosis d’esperança, es va mig disculpar per la ‘catanta’ i va prometre, patriòticament, que en els dos mesos que quedaven pel Festival d’Eurovisió aconseguiria portar a Espanya fins el lloc que es mereixia.
Somiar és gratis.
Als tres que érem allà la cançó ens va semblar nefasta.
Fins hi tot en Jenar es va arribar a preguntar com el públic, el poble en general, havia pogut votar aquella cantant i aquella cançó, volent com un hom suposa, el millor pel seu país, Espanya.
Desprès de pensar-hi una estona vaig raonar una resposta.
- Mireu, dels tres que som aquí, que som les tres persones més intel·ligents del món, cap ha votat ni la cançó ni a la cantant. Vosaltres penseu que algun dels nostres amics ha votat ?
- Mmm ... No.
- Mmm ... No.
- Vosaltres penseu que algun dels amics dels nostres amics ha pogut votar ?
- Mmmmm ... No.
- Mmmmm ... No.
- Vosaltres creieu que algun dels amics, dels amics dels nostres amics ha votat ?
- Mmmmmmm ... No.
- Mmmmmmm ... No.
- Vet aquí, doncs, la resposta. És que ha votat la resta.
Aquest és el problema del Festival d’Eurovisó.
I és que ja ho deien els vells : “Qui tracta amb el comú, tracta amb no ningú.”.

Lluís F., Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada