diumenge, 20 de març de 2011

El seny de la piràmide.

A diumenge 13 de febrer de 2011.

El seny de la piràmide.

Ha passat en pocs dies. I m’ha sorprès tant de seny. Seny del poble egipci, seny dels militars, i a la fi, el seny del propi Mubàrak, que ha abandonat el poder sense forçar una massacre. Ara faltaran quantitats ingents de seny contra la frustració i la impaciència.
Desprès dels dies de lluita, els resistents en netegen els rastres, les escombraries, les deixalles.
Persones anònimes, el poble, té l’esperança de llimpiar junt amb la brossa, les restes d’ombres d’anys de dictadura, corrupció i opressió.
M’ha sorprès la calma i la perseverança en la lluita. Però el que de veritat m’ha semblat emocionant, ha sigut l’acte de neteja comunal, l’esforç popular, disculpa inclosa, per rentar i polir el que els egipcis esperen i desitgen sigui un país democràtic i transparent.
Tenim prejudicis cap a la gel·laba (xilaba) i fem elucubracions si a sota són més nets o més brutets.
Nosaltres ens tenim per una societat molt neta, però només s’ha de veure com queda tot desprès de qualsevol concentració festiva, i les ànsies, tant individuals com col·lectives, que tenim per netejar l’entorn que s’ha fet servir.
Em queda el dubte de quina seria la nostra reacció davant la brutícia provocada i amuntegada pel resultat de la lluita, la por i el sacrifici.
Ens hi arremangaríem tots ?
O com una societat avançada i desenvolupada de la que provenim, ho deixaríem tot pels serveis de neteja ?

Lluís F., Notícies del C. de C. . 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada