diumenge, 24 de març de 2013


A diumenge 24 de març de 2013.

@elsultimsempordanesoparlants.

La segona edició del 'Recull casolà' es va venent, moltíssimes gràcies. Fet i fotut han passat més de vint anys amb la real percepció de que la nostra parla va de baixest. He dit, escrit i discutit en multitud d'ocasions les causes que crec i sé que en són les culpables, però la lluita contra la desaparició de la nostra manera de parlar és vana. El llenguatge és viu, la parla canvia, i la nostra es perd irreversiblement des de fa uns vint-i-cinc anys especialment. La gent gran va morint, els nens i joves aprenen a l'escola el català normatiu, els de mitjana edat són pressionats i induïts a girar la llenga pels mitjans de comunicació i els catalano-hiperpuristes. L'enemic a casa. Són els que podrien, encara, ajudar a mantenir viva la nostra parla, però s'han abandonat al català Nivell X, són els més papistes que el Papa, són els que et corregeixen fins i tot les paraules normatives típiques del lloc per què el seu mestre, que qui sap d'on és parit, els hi ha dit que es deia d'aquella altra manera, són els pobrets parladors, són els hipercorreccionistes.
Són els que menyspreen la parla dels seus pares i avis gràcies a la seua saviesa inculta. Són els que abominen els espàrgols, la tomata, els greixons, la lleixa, la fressa, la guilla, també l'aiga, el nuc, la plaja, la xerxa i tantes i tantes altres paraules maternes.
Són les noves eminències apostòliques, la cúria del català que ha de ser, ni Déu nos en guard. Són els que han canviat el seu carajillo pel cigaló, quan aquí,  carall i cigala volen tenir el mateix significat, són els que demanen un xarrup de llimona quan el que volen és un sorbet de llimona, són els que ara compren entrades a la guixeta per què pensen que taquilla no és català, són els que ara parlen de curses de braus per què pensen que toro no és català, es pensen ser els purs catalano-parlants per què defugen les totes paraules que pugui assemblar-se al castellà. Són els que, com molts de nosaltres, tota la vida havien dit 'orangutà', 'caimà', 'divà' i 'tobogà', però ara, savis d'ells, ho continuen dient; home, no diran orangutan, caiman, divan, i tobogan com en castellà, encara que sigui la manera correcta de pronunciar-ho. Aquest és el destí de la nostra parla, desaparèixer esborrada pels incansables i erudits corregidors, mentre nosaltres resistim personalment però sense cap resultat real.
Res més hi podem fer, tant sols resistir fins morir.
Germans de la Resistència dialectal és un honor lluitar amb vosaltres. Alcem el cap i la veu mentre puguem. Som els últims de la nostra era. Salut !

Lluís Feliu, Notícies del C.de C. .  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada