diumenge, 10 de març del 2013

Espanya encara penja en una canya.


A diumenge 10 de març de 2013.

Espanya encara penja en una canya.

Vist està i comprovat queda que tota Espanya encara penja en una canya. No vui, però ho faig, referir-me a la frase de Josep Pla que anys ha fa que ens retrata. Catalunya, com Espanya, pateix tots els tics del país. Compartim polítics mangants, corruptes, aprofitats, abusadors, espietes, i  amés, una monarquia patètica i putifèrica. Som part i totalitat de la pell de toro.
Poder és que ja fa massa anys que som un poble amb gurniments, i ens han anat diluint el nostre 'fet diferencial' quasi fins l'anul·lació. Pot ser veritat que els catalans tinguem una percepció diferent de la resta dels hispànics sobre el què, el com, i l'anar d'un país, el nostre (p. ex.), una manera que creiem el poble català, i potser alguns polítics que comptarem amb els dits d'una mà, que ha de ser diferent i molt diferent de la dita Espanya en general.
Una Espanya que desprès d'anys de democràcia, encara coixeja un pam i mig. Què hi voleu fer, cadascú és parit com el pareixen. Però i a Catalunya, doncs, què ens ha passat ?
Serà veritat allò de què qui va amb coixos al cap de l'any coixeja ?
Què hem de fer ?
Hem d'abandonar a la nostra companya de governs i polítics esguerrats i al seu seguici de pota rancs, per intentar aprendre a servar dret, i si ens fa falta posar-nos una alça, cal fer-ho sense vergonya. S'ha de ser valent assumint les pròpies limitacions i esforçar-se per superar-les.
Tindrem sort ?
Tindrem èxit ?
Serem com aquell borratxo que diu que a ell l'endemà se li espassa i deixarem a la senyora amb el seu incurable fat ?
No sabrem si podem superar els tics de la pell de toro fins que no fem un pas endavant, fins que no ens decidim a deixar-nos anar de la maneta.
La Madre P. no ens vol deixar independitzar, així que haurem decidir per nosaltres mateixos quan ens arriba la majoria d'edat.
Mentrestant ens quedarem a Espanya.
Visca Espanya penjada en una canya, i si la canya cau Espanya adéu-siau.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada