On són els líders ?

A diumenge 7 d'abril de 2013.

 On són els líders ?

On són els grans líders polítics i socials d'aquesta època en què vivim és un misteri sense misteri en el fons. Els que hem viscut mig segle recordem a grans personatges contemporanis i a d'altres més antics. Grans dones i homes que amb el seu fer i carisma van conduir o induir a les seues societats d'una manera reconeguda anys desprès. Poder van ser uns personatges empesos per les necessitats socials i polítiques de llavors, èpoques èpiques i convulses, temps d'avenços socials i polítics. Fins i tot els dolents eren líders que s'enriquien i es mantenien en el poder massacrant al seu poble, encara recordem a Bokassa i a Idi Amin, eh?

Però el temps ha transcorregut, les societats han passat una època de bonança i benestar. Ens la xalàvem força bé a l'ombra del pi gros. Els nostres mandataris i governants es dedicaven a l'espoli dels nostres capitals sense grans maneres, alegalment, amb entrellats ben entrellats i sense violència, i també a fornicar sense grans perversions és clar, transformant-se en individus miserables i nuls per a la societat. I tot això davant nostre, benestants i panxamples, sense voler veure-hi, dedicats a guanyar i a gastar-ne més dels que un tenia seguint les ordres dels gurus del capitalisme sense escrúpols. Ja no calia fer rodar caps ni ser un carismàtic número ú per ser al poder o robar i ampliar el patrimoni fins l'infinit. Es podien moure quantitats ingents d'euros solapats en benaventurats ajuts i subvencions, que en aquell moment ajudaven a tapar tots els forats i de passada totes les boques. Van crear una estudiada estratègia de reciclatge polític, burocràtic i empresarial amb el que es mantenen als xupòpters cobrant fins la mort i més enllà. I així, durant anys s'ha anat creant un exercit de vividors, de governants i gurus d'una mediocritat vomitiva emparats per una propaganda mediàtica sense límit, ni control, que han guiat a unes societats sense criteri i que no estaven pas per calibrar la magnitud de la podridura que ens anava envaint. Des dels de l'olla fins al Rei tots ens els trobem ara rebolcats en un fangar.

Ara amb la crisi i les societats terrimbast avall, tothom s'ha despertat amb el xotrac i ha recuperat la visió de la crua realitat. Ara ens indignem Oh! Eh!, Oh! Eh! Això no pot ser ! I ara ve con el maten. Ara que hem promogut un ramat d'inútils, corruptes i mangants, reclamem que s'adrecin les coses, que s'actuï amb bon criteri i decisió, que es purguin responsabilitats i que se separin les pomes podrides. Ara que ja s'ha podrit cistell i tot, jonquillo i vimet. El barcu se'n va a picu sense capità amb autiritat moral per donar ordres a dingú, i els oficials més bons s'haurien de fer saltar per la borda com teca pels tiburons. Haurem d'esperar que d'entre la tripulació o del pasatge apareixi un líder que faci rodar caps de corruptes i cardaires i que tingui valor per escatir-nos a tots plegats una mica, per creguts i pàmfils, i ens pugui conduir a la salvació. Amen. Fins que la tornem cagar, com és natural.

Lluís Feliu, Notícies del C.de C..