dilluns, 22 d’abril de 2013

Els misteriosos casos del rat de Llançà: Cas 2. Part I.


A dilluns 22 d'abril de 2013.

Els misteriosos casos del rat de Llançà : Cas 2. Part I i II.

La Flor Figa i Llapí aquell onze de març era a la perruqueria. Encara que feia dos dies que diluviava no estava pas preocupada per mullar-se els cabells, ni com li quedaria el pentinat amb tanta humitat. I això que a l'endemà tenia un munt de coses per celebrar. Era el seu aniversari, feia dinou anys, era el sant del seu xicot, feia un any just que s'havien conegut, i feia sis mesos exactes del seu primer flisto. Ho recordava sense escoïssor, amb tendresa i amor sentit. Demà seria un dia de celebracions públiques i íntimes, públiques i púbiques podríem dir. Era per això que era allà en un dia tant plujós i humit.
Més d'una vegada, en aquells comentaris innocents i sense intenció, tot mirant allò d'homes i dones despullades, el xicot havia ressaltat la curiositat que li aixecava les dones amb la tavella ben neta i polida.
Feia més de tres anys que la Mari Pili venia a la perruqueria Somia un cop per setmana a fer depilacions. En feia a la cera, amb làser i d'especials. I aquesta era la que havia demanat la Flor. Li havia costat molt decidir-se. Tenir que mostrar les seues intimitats a una persona quasi desconeguda no era el mateix que fer-se les cames fins l'entrecuix, ensenyar-la, i amés tenir-li que manipular, encara que ella fos una jova moderna i oberta, li feia una mica de reparo. Tot fos per sorprendre al xicot, amb la que creia, que era de ben segur, la seua major fantasia sexual. Tot fos per l'amor. Se li va escapar un somriure entremaliat al pensar com si faria ell amb allò al davant.
La Flor era rosseta, primeta i ben repartida, simpàtica de carés i de tracte. Era blanca de pell i poc peluda, només pèl moixí que havia desaparegut desprès de quatre sessions de làser. Era per això que ja coneixia una mica a la Mari Pili, cosa que, tot s'ha de dir, l'havia ajudat a decidir-se. En l'entrevista passada ja van concretar l'assumpte; amb paraules de la depiladora : 'Com que tens poc pèl i la sorpresa serà per una vez y na más como santo Tomás, t'ho faré amb maquineta. La Flor li va dir que a la part de dalt hi volia un parell de rombes al bell mig. No és que la Flor en sabés res del significat dels dos rombes en els temps del 'Régimen'. Ella havia llegit en una revista de la tele que el rombe significava disposició per totes bandes, i ella, pel seu enamorat, estava disposada i oberta doblement. També havien decidit que com tenia els pèls rossos i els paral·lelograms no lluirien prou, se'ls hauria de tenyir. Van discutir entre el verd, el blau i el vermell, però es van decidir pel negre, que seria més sexi, sobretot en ella, una rossa natural.
I allà estava, estirada a la llitera, sense calces i amb un llarg full de paper sobre el ventre com per donar-li una certa de privacitat. La Mari Pili començà a aplicar el gel de sabó d'afaitar amb moviments circulars i impersonals, sense prémer gaire però fent-ho el suficient com per aixecar bromera. La Flor mantenia la mirada fita al sostre mentre sentia el suau fregadís de la Mari Pili, llavi amunt, llavi avall, llavi i a la dreta, llavi i a l'esquerra, amunt, amunt. En un moment la Mari Pili afegeix una mica més de gel, calia ensabonar fins el mont de venus. La Flor va notar la fredor. Es va preguntar si l'altra sentiria alguna mena d'excitació ensabonant i depilant castanyetes.
La Mari Pili va accelerar els cercles i els va engrandir, va superar el punt crític amb indiferència. Ben aviat va tenir el triangle emblanquinat. La depiladora desprecinta un capçal i l'acobla a la maquineta. Va començar per baix, amb els dits de la mà esquerra premia la zona i amb la dreta donava la primera rasurada. I la segona i la tercera, les fulles feien feina segura, van obrir camí per la blanca superfície. Tallen sense esforç com la falç talla l'herba verda i tendra. En un moment la Flor s'encongeix i deixa anar un "Au!". La Mari Pili comprova que no és res i la tranquil·litza amb un "yapa, yapa", mentre li pica suaument l'interior de la cuixa.
La Flor ja lluïa els llambrots a la vista. Ara la Mari Pili treu un estri rombal per marcar els dibuixos que li havia demanat, els situa, els col·loca, els emplaça, una mica cap aquí, una mica cap allà, neteja i marca amb un llapit.
"Nena, ara et faré els detalls" – la Flor diu que endavant deixant anar un petit riure.
La Mari Pili talla, retalla, pentina, espolsa, tenyeix, renta, esbandeix, seca, raspalla i torna a pentinar.
-Noia, això ja quasi està - La Mari Pili li planta un mirall entre les cames per tal que la Flor se la vegi. Ella, davant d'aquella imatge que era calcada al seu desig, no va poder evitar un somriure nerviós, va aixecar el cap com una sargantana per veure-s'ho millor.
-Genial !
Els dos rombes negres lluïen atrevits per damunt de la pelada patatona.
La Mari Pili va tornar a fer-la ajaçar, li tenia que aplicar un oli refrescant i hidratant, cosa que va fer tot seguit posant-se'n una mica a la mà. Li va aplicar per tota la zona amb un suau massatge. La Flor notava els suaus i lubricats moviments, amb quatre dits, amb tres dits, amb dos dits, prement, fent la pinça, fent l'estisora, pujant, baixant i tornant a pujar. L'oli feia l'efecte sobre la pell jova, llisa i fina, que es dilatava i es tornava turgent, els llavis de la Flor semblaven els morrets d'un nen grasset que botia contrariat. La comissura traspuava brillantor en el frec a frec lliscós i tebi. El xicot era al seu costat mirant-la amb un somriure picardiós. Una mica més amunt, més amunt.
Tot d'una la Flor té una esgarrifança. Sufocada, s'escura la gorja sorollosament. El xicot desapareix del seu costat i la mà de la Mari Pili de la seua figa.
S'aixeca del tamboret de treball amb un somriure tot dient - Apa, ja està. La Flor, semi-incorporada, pregunta com aquell que res - Ha quedat bé ?
La Mari Pili, mentre es renta les mans, treu el rampell iliturgità per part de pare i li respon – Nena, t'ha quedat el xirimoyo como el xoxo una muñeca.
La Flor, com tornant en sí, es puja les calces i es col•loca la minifaldilla sense deixar de mirar a terra. Poder podria semblar estrany que en un dia tant plujós s'hagués posat una minifaldilla texana, però va tenir el mateix pensament que les senyores grans que tenen la roba per anar al metge, una roba pràctica i fàcil de desvestir segons el tipus de visita, doncs per la visita d'ella, la curta minifaldilla havia pensat que era la més adient.
Es nota una mica estranya de baix, com més fresca i lleugereta. En fa una mica de tímida broma i s'acomiada de la Mari Pili.
A l'esquerra de la sortida del lloc de les depilacions s'hi trobava la porta del wàter. Poder per culpa del nerviosisme o poder de tant trastejar-li, a la Flor li van venir ganes de fer un pis. Va entrar i va tancar la porta sense fer fressa. Poder, en el fons, de què tenia ganes era de veure's el seu secret amb calma i tranquil•litat. El lavabo era net i amb diversos tocs femenins, el gros mirall sobre el rentamans deixava veure fins a la cintura. Es va girar per assegurar-se de que la porta tenia la balda passada, i que, de passada, evidentment, no hi havia dingú més a dins. Abans de descordar-se la minifaldilla es va ruboritzar, ella, tota sola, i d'amagat. S'exposaria a la seua pròpia mirada, nua de cintura per avall, en un lloc públic, tancat, però públic. Va abaixar-se la faldilla, l'escambell de plàstic que hi havia prop de la porta va ser suficient per elevar el seu reflex fins a mitja cuixa; tindria una vista ben emmarcada i privilegiada de la figa. La Figa que es mira la figa. Va somriure per l'acudit. Tot deixant anar un sospir es va baixar les calces que van lliscar fins les clivilles.
Genial era la paraula que més bé definia com li havia quedat el que li havia fet la Mari Pili. Genial era l'efecte dels rombes coronant el mont, i genial era aquell txitxi morrudet i petoner que brillava i tot. La Flor es va girar una mica cap a la dreta i desprès una mica cap a l'esquerra per veure-s'ho amb tota perspectiva. No va poder evitar tocar-se per sentir tanta finor.
Amb l'anular va fer com per esperrucar-se els rombes, però els pels del cony van mantenir fermes les files, de negre tenyit ells. La Flor es va renyar a ella mateixa.
-Tia, ja està bé de tant de mirar-te, sembles una perversa.
Va recuperar les bragues sense baixar de l'escambell en una mena d'equilibri. Al anar a posar-se-les se'n va adonar de que estaven una mica tacades.
-Això ha sigut l'oli que m'hi a posat - va sentenciar ella. Si, si ...
-Tia, a que no t'atreveixes a anar sense calces ?
-Tu flipes !
-T'has fet un brassilenyo hi no tens ovaris per fer-ho ?
Però què era aquella bogeria ? I si algú per una malaurada raó descobria el seu secret. El seu secret d'amor. El seu tresor per a ell. Era només pel seu estimat. Si algú ho veia abans que el seu carquinyoli, això li doldria molt més que la vergonya que hauria de passar per trobar-se en tal situació.
-Però tu al•lucines - va dir-se per allunyar tal mala astrugància.
-Com vols trobar-te en un cas així ? Això són excuses !
-Si més no dugués una faldilla llarga ...
-Excuses ! Cagueta ! - la Flor volia i dolia.
-Jo tiaaa ... - es desesperava nerviosa i indecisa la Flor tot picant de peus damunt l'escambell.
Certament era un fet atrevit i excitant, una mica porcot i lasciu, però tanmateix temptador.
-Tia, que només has de pagar, sortir i anar xino-xano cap a casa.
Se sentia baixar l'aiga de la pluja per una canal interior. Era una bona ruixada. Va pensar en les gotes de pluja xocant contra el terra i esquitxant-li.
-Que et passa tia, t'has tornat güarrindonguis de cop ? O és que t'ha trastocat la depilació ?
Hi encara va trobar pitjor veure's davant del seu xicot explicant-li el seu atreviment, mentre ell escoltava tot trempat.
-Tu no ets així Flor !
I tota decidida va baixar de l'escambell i va fer a l'inrevés del que pensava, es va treure les calces i les va guardar a la butxaca de la minifaldilla que s'havia posat ràpidament. Ara si que els nervis li van fer venir pixera. Se li va fer estrany el asseure's, arromangar-se i començar a fer sense cap més mena d'entrebanc. Va tornar a somriure.
No havia acabat d'alleugerar-se quan va sentir una mena de GLU-GLU a la tassa del wàter. La minifaldilla texana convertida en un cinturó, li permet a la Flor veure perfectament entre cames. Allà estava el flamant parell de rombes negres i més avall el parell de dònuts acabats de fer. L'aiga al fons del wc feia unes ones concèntriques i de tant en tant sortia alguna bombolla d'aire, com si hi hagués un submarinista trastejant per allà al fons.
Tot d'una s'obra l'aiga i apareix una visió horrible. La Flor queda corpresa paralitzada. Una rata enorme treu el cap mirant-la fixament d'una manera viciosa i fastigosa. Ella, morta de por, pot adonar-se perfectament com aquell monstre deixa de mirar-la als ulls per dirigir la seua porca mirada cap un altre lloc. Era evident, que els ulls pervertits, el musell llarg i punxegut amb els bigotis despariats i pèl només a clapes enfilaven cap a un lloc especial. La immunda aparició es llepava els llambrots descarnats amb la llenga pustulosa, i quan arriba a sota del nas la treu com una serp llarga i podrida, la bat amunt i avall amb sàtires i llépoles intencions. La Flor, aixencallada i tensa sobre el wàter no sabia com reaccionar davant aquell espectre depravat que li estava violant el seu secret, profanant el seu tresor d'amor i embrutint el regal pel seu estimat amb la mirada. La Flor se sent ultratjada i vexada pel rat que li fa ganyotes obscenes. Tot d'una la bestiola s'impulsa per arribar-hi. La Flor xiscla i passa una cama per damunt de la tassa. El rat xipolleja i salta cada cop més amunt. La Flor tremolant i quasi sense respiració, amb prou feina encepega com passar la balda, de reüll veu com el cos del rat sobresurt més a cada salt. Ella ni hi pensa en què duu la faldilla cargolada a la cintura com una rosquitlla.
D'una revolada obra i surt al passadís fent un altre xiscle. El que no podia saber la Flor era que feia menys de quinze segons que havia passat l'Asunción a fer-se els peus a la habitació del costat de la depiladora. Havia arribat a l'hora en punt, per tant havia passat directament amb les botes d'aiga i l'impermeable ben xops i regalats, deixant un rastre moll al terra. Va ser al trepitjar el moll quan la Flor va relliscar caient d'esquenes i amb la mala sort de donar-se un bon cop de cap amb la paret. I allà va quedar estanglada, arremangada i inconscient, amb una cama cap a ponent i l'altra cap a tramuntana. Amb els crits i la patacada les perruqueres i les clientes venen corrents per veure què passa, trobant la Flor a terra sense sentits.
Poc desprès la Flor reposava a la llitera del C.A.P. . Duia una bona bossoga al cap coberta per una bossa de gel. La cobria un llençol verd. Ella se sentia marejada i estabornida. Com va poder, va allargar el braç dret sota el llençol per assegurar-se que duia la faldilla ben posada. Sí, la tenia per avall, tant avall com permetia una mini.
El doctor Gonzalez li prenia la tensió.
-Com et trobes Flor ?
-Bé - va respondre amb un fil de veu.
-Què t'ha passat a la perruqueria ?
La Flor intenta recordar i ho recorda, li ve una esgarrifança i està a punt de desmaiar-se.
-Una rata, grossa, en el wàter - diu quasi imperceptiblement.
El doctor ho ha sentit, rumia, i calla.
-Has fet molta sort Flor, no han tardat ni cinc minuts a dur-te al C.A.P. - li explica el doctor Gonzalez - en el moment que has caigut i has perdut el coneixement, a la perruqueria hi havien els dos nois de la Creu Roja que com que plovia tant, havien anat a buscar a la mare d'un d'ells. També hi havia la parella de municipals, es veu que un hi tenia la novia que no es volia mullar el pentinat, i en Ramón el bomber que esperava que sortís la dona. S'han mobilitzat tots.


Lluís Feliu. Notícies del C. de C. .
                                

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada