dilluns, 7 de maig de 2012

Entonant el Mea Culpa a l'espanyola.


A dilluns 7 de maig de 2012.

Entonant el 'Mea Culpa' a l'espanyola.

Desprès de tant de queixar-nos de la desigualtat que pateix Catalunya envers la resta d'Espanya, en assumptes de finançament, de les inversions en infraestructures, l'AVE, rodalies, transports de mercaderies, carreteres, autopistes, sistema educatiu, la llengua catalana, i un requilié de menyspreances i meynsteniments, de vegades surt algun ministre del govern espanyol, o algun alt càrrec o executiu, que en un acte de pseudopenitència, intenten, cosa que segons com es miri fa tifi-tafi i més por que una pedregada, abonar les reclamacions catalanes.
Ai, ai, ai !
Algun membre del govern espanyol s'ha escanyat de dir que poder sí que la llengua catalana s'ha d'assistir amb la normalització lingüística.
Un altre ministre remuga entre dents que poder sí que la balança fiscal amb Espanya perjudica una mica a Catalunya.
Un altre de més enllà deixa anar pel forat fugidor que poder sí que han faltat inversions en transports, i que els trens s'han descuidat.
Un quart sermoneja que poder sí que convindria més el Corredor Mediterrani que l'AVE a Galícia.
I un cinquè li xiula l'orella a un sisè que poder sí que a Catalunya hi ha poques autovies i massa autopistes.
El govern espanyol entona el 'Mea Culpa' a l'espanyola.
O no saben llatí o és que en saben massa.
Ja fa molts anys que en el seu 'Mea Culpa', els governs espanyols es prenen en sentit literal la primera paraula.
Total, que se'n pixen de tenir la culpa de totes les tribulacions de Catalunya.

In saecula seculorum.

O millor, Fiat iustitia et pirias mundus

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .

3 comentaris:

  1. Em temo que ens quedarem en el requilié.

    ResponElimina
  2. Els catalans tenim l´enemic a casa mateix, es molt facil queixar-nos que la culpa es dels altres, despres de molts anys fer pactes anti-natura amb el que predicaban i ara queixar-se. Mua, mua catalanets¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  3. És ben veritat que moltes vegades hem amanyagat al llop que després se'ns ha cruspit les uelles, però també és veritat que aquest mateix llop ens ha fotut el ramat pel seu compte cada vegada que ha volgut. Poder és l'hora de sortir a caçar al llop, assument que ens hi podem fer mal.
    Moltes gràcies per comentar. Salut !

    ResponElimina