diumenge, 13 de maig de 2012

El català prospera.


A dilluns 13 de maig de 2012.

El català prospera.

Això és lu que podem llegir en alguns mitjans de comunicació, si res més no, al Principat de Catalunya. El català sembla que guanya atractiu i augmenta en el nombre de parlants.
L'enhorabona, tant mateix ja coneixeu la meua opinió, el català de nyigui-nyogui prospera trepitjant les despulles inhumades del català.
No us penseu pas que aquest català que pul·lula sigui un fill de la nostra llengua que reneix enfortit, potent i ric, és només el català de les mil paraules, és l'hereu befi que tira endavant en el món dels idiomes pobres i escanyats, ignorant del seu il·lustrat passat se'n alegra d'anar trampejant amb una sabata i una espardenya. És el català construït des de la sistematització lingüística, amb la que han menyspreat qualsevol particularitat dialectal i les paraules normatives que han considerat que estan fora de la zona estipulada com la que té el català que ha d'aprendre tothom.
Em canso a mi mateix de sentir-me o llegir-me tantes vegades dient la massacre que ha comés la normalització amb la nostra llengua.
L'escriptora Carme Riera, en un programa de televisió, deia lu que havia rebut el castellà i com s'havia empobrit l'idioma.
Això, explicava, es podia comprovar sentint parlar a una persona sud-americana, com fan servir una parla més rica, correcte i culta que els propis espanyols. Això és per què el castellà de l'altra banda del mar, s'ha mantingut fora del contacte amb el "virus" escanya i retalla idiomes que patim a Europa, a Espanya i a Catalunya.
Tanmateix ho podeu comprovar amb un català que hagués marxat a França fa 40 o 50 anys. El francès us el parlarà amb les retallades de paraules que ara són tant típiques allà : 'le pédé', 'le homó', 'les adó', 'le decá', le tutú, i la tatá, però el català us el parlarà amb tota la riquesa de l'època. Dirà castellanismes, això sí, no farà servir ni 'catifa', ni 'bústia', ni 'segell', ni 'guixeta', ni 'vorera', ans dirà 'voravia', però la seua parla estarà guarnida amb la riquesa de saber el significat dels mots ara desconeguts, i sabrà el nom de cada cosa de la que parli.
Si de tant en tant ens sorprèn ara la riquesa dels parlants no infectats, com s'ha permès la corrupció de l'idioma ?
Els entesos diuen que els idiomes evolucionen, que la manera de parlar que jo defenso, no és el mateix català de l'any 1700, ni del 1500, ni del 800. Estic ben d'acord amb l'evolució dels idiomes i amb l'acomodament al seu temps. El que no s'entén, és que a partir del moment en què es va establir una gramàtica i es van normalitzar les paraules de l'idioma català, a sant de què es va propiciar l'escabetxina de la nostra llengua que s'ha mantingut fins ara ?
I amb la normalització i la immersió lingüística, perquè es van esbandir les paraules a tort i a dret estipulant la parla pixacurta a la que hem arribat ?
És que es pensaven que les generacions properes no tindrien prou cap per aprendre un idioma més complert ?
A la natura tot evoluciona cap a l'eficàcia i la perfecció; els quadrúpedes no han perdut una pota per anar coixos, els ocells no han evolucionat cap a l'ala única, ni els peixos, al cap dels anys s'han tornat quadrats.
Tot evoluciona cap a la complicació perfeccionada. Els humans, amb els idiomes evolucionem cap a la ximpleria personalitzada.
De totes maneres, ara, de tant en tant, es comencen a sentir veus reclamant una recuperació de les formes dialectals i locals, i denunciant l'empobriment a què està sotmesa la nostra llengua.
Jo ja ho havia dit anys enrere, "Parla tal com cal, parla dialectal".
Ja sabem que lluitar contra la invasió normativa és impossible, però si que podríem, encara que fos "per riure", encara que fos per fer servir "simpàtics tipisme de poble" (fins on he arribat ! ), promoure la parla local entre els mateixos vilatans, la gran majoria ja forasters lingüístics, i els nostres visitants i turistes, als que poder els hi faria gràcia i tot.
Podem fer de la 'vella de la favada' si cal  per tal de donar a conèixer les nostres paraules i la parla local.
Jo, per la meua part, faré uns cartells mostrant les paraules típiques de Llançà en front de les seues normatives.
Si vosaltres us atreviu a fer alguna acció similar, envieu les fotografies !

Resistència dialectal !

Lluís Feliu. Notícies del C. De C. .

4 comentaris:

  1. Lluís, passat' pel meu blog. Quan puguis.

    ResponElimina
  2. Escolta a la Presidenta del Parlament de Catalunya, la Na de Gipert, amb el seu catanyol,era de la classe burgesa del pais que quand era jove"hablar castellano era mas fino" i ara no a tingut temps per reciclarse.
    De la Camacho no en parlem

    ResponElimina
  3. A aquesta mena de gent fina i moderna, a l'època s'els hi deia : " Molt de papá y mamá i les patates sense oli !".

    Salut !

    ResponElimina
  4. http://www.formulatv.com/videos/3525/discursos-soraya-saenz-de-santamaria-lisa-simpson-parecidos/

    ResponElimina