dilluns, 21 de maig del 2012

Catalunya pobleapoble


A dilluns 21 de maig de 2012.

Catalunya pobleapoble.

L'altre dia llegia com es proposava una reducció del nombre d'ajuntaments amb la intenció de reduir despeses i funcionaris. De 947 a 63; les propostes més radicals eliminarien el 93 % dels consistoris. Caldria poder esborrar els ajuntaments dels pobles de menys de 2000, dels de menys de 5000 o fins i tot els de menys de 20.000 habitants, per què segons el govern espanyol, hi ha municipis que no saben dur les seues finances, ni executar ni prestar els serveis a la població de manera eficient.
Em perdonareu si us dic que encara em dura el flatu del fart de riure que em vaig fer davant l'ideia de que fer grans ajuntaments resultat de la fusió de diversos municipis permetrà reduir el personal i la despesa.
Però és que els tècnics que fan aquests informes estan tocats del bolet, o és que viuen als llimbs ?
Poder es pensen que les persones són números i que els serveis a cobrir són només equacions. Sobre el paper sembla molt fàcil, tant  d'aquest ajuntament, tant d'aquest altre i tant del de més enllà, i en fem un que serà la meitat de tots plegats. Això transportat a tot arreu l'estalvi serà majúscul. Noi, guarda la llibreta i el llapit, i aterra a la realitat.
Posem un petit exemple sobre aquesta salvadora exponencialitat, que ens demostra que no haurà de funcionar.
Anys enrere en un poble de 2000 habitants hi havia un practicant i un metge per atendre tots els malalts, i feien dugues o tres visites a casa al dia si era necessari. A hores d'ara el poble ha duplicat la població, existeix un CAP en el que hi treballen una trentena de persones, i el metge només et visita a casa si és molt imprescindible. L'evolució: 2000 hab. = 2 de sanitat / 4000 hab. = 30 de sanitat.
Suposem un ajuntament a Figueres que s'ha adequat per acollir els petits pobles del voltant i alguns dels petits pobles costaners de més al nord.
Un cop s'hagués habilitat un edifici per allotjar l'administració d'aquests pobles, i conformat una plantilla a l'alçada de l'estalvi buscat, es posaria en marxa tota la maquinària. Tot d'una, al arribar l'istiu, on alguns d'aquests petits pobles costaners de 5000 habitants es converteixen una urb de 80.000. I no cal parlar de Roses i Empuriabrava. Aquests provocarien una allau en la demanda de serveis. Veient com funciona tot en les coses de l'Estat, quasi podríem afirmar que les "eminències" propulsores d'aquesta nova forma de govern concentrat, no ho haurien previst.
Tindrien que llogar un nodrit reforç de funcionaris i administratius per respondre a la demanda, cosa que tornaria a fer augmentar la plantilla encara que de moment fos interinament.
Si tampoc es preveu deixar als pobles un mínim "retén de guàrdia" per atendre o tramitar petites reclamacions, pagaments o donar informació, i tothom s'hagués de dirigir al nou "mamotrecu" administratiu, les cues de forasters, estrangers amb que si la 'facture de l'ó se pa bien', que si 'IBI non conpràn pá', que si 'das is no corregto, no corregto', i de la gent del país que es formarien, podrien competir amb les Museu Dalí un dia d'agost núvol i de tramuntana freda.
No hauria passat un any que l'estrès i la pressió que haurien rebut les plantilles d'administratius retallades farien que les baixes i les queixes fessin necessari tenir que ampliar  el personal, per tant, ja hauríem tornat a recuperar una part dels empleats dels que s'havia volgut prescindir.
Als dos anys, la centralització faria desconnectar l'administració central de les viues i primàries necessitats de cada poble, i donaria per "ximpleries" el gastar diners en fires, aplecs, jornades i menjades populars a llocs 'propers de la quinta forca'. Així, es deixarien caure moltes accions culturals, gastronòmiques i socials desconegudes pel nou gran ajuntament central, però que sí que són pels visitants fidels, i que proporcionen un increment del turisme fora de temporada.
L'equip retallat que hauria de mantenir al dia tota la infinitat de festes, celebracions i actes que es fan per tots els pobles, al cap de l'any, ja s'hauria tornat tarumba, cosa que faria inevitable concentrar els esforços i els diners cap a les ciutats i pobles més grans.
I desprès caldria anar solucionant totes les desavinences, estires-i-arronçes, enveges i enemistats que existeixen entre pobles i poblets davant una o altra circumstància.
Allò seria una guerra encesa;  si quatre no es posen d'acord per fer un menú gastronòmic, si tres no s'entenen per fer una confraria, si dos es traurien els ulls, i un es discuteix amb ell mateix, tot plegat, en dos anys, la gran mola administrativa a la pota coixa, acabaria com el "campo de bravante".  Coneixent el teler, en tres anys s'hauria duplicat el nombre de personal d'abans de les agregacions i fusions dels ajuntaments, i s'haurien duplicat les despeses primàries. A més, s'hauria destruït la personalitat i l'encant de moltes petites poblacions, incapaces, ara, de lluitar i fer-se sentir dins d'una administració enorme i esperpèntica.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada