dissabte, 9 de juliol de 2011

Croniques de Llançà, 1841-1858.

A dissabte 9 de juliol de 2011.


El nostre bon amic Lluís Feliu i Pumarola ens ha cedit el seu article per la Revista de Llançà Farella, nosaltres hi afegim la “Interacció”


Cròniques de Llançà.  Part I
A través dels Llibres d’Actes de l’Ajuntament. 1841 – 1858
                               Lluís Feliu i Pumarola


21 de gener de 1841 – Pels treballs prestats s’eximeix del pagament de les contribucions anuals al mestre del mateix ajuntament Franco Castelló, i pels treballs i serveis a José (?) Asarrach, conegut com ‘l’avi del Port’.
Es recomana buscar una persona idònia i capça pel servei de rellotger. S’anomena a Jaime Oriol, contractat amb una paga de divuit duros.

***
1848 – Doctor Alejo Miguel metge cirurgià condecorat amb la creu d’Isabel La Catòlica, certifica reconèixer a Vicente Duran una hèrnia inguinal incomplerta al costat dret. El doctor apunta que aquestes afeccions són susceptibles a la baixada dels baròmetres i a la variació atmosfèrica. Els pacients se’n ressenten amb nàusees i vòmits, obligant-los a fer llit.

1849 – L’ajuntament demana als majors contribuents un préstec reintegrable. Es demana a particulars de ‘bona voluntat’ que avancin 3.554 rals. S’havien de tractar els interessos  a pagar segons el temps de manera justa, ja que el poble es desentenia d’un avançament en els pagaments tot hi haver-s’hi compromès.

29 d’abril de 1849 – Es fa la numeració de les cases i desprès es formarà un padró dels camins veïnals i de tot el veïnat.

20 de juny de 1849 – L’ajuntament proposa de manar a les ‘clases pudientes’ per tal de que avancin els diners del trimestre per tal que la ‘clase indigente’ pugui sobreviure fins la pròxima verema.

20 de juliol de 1849 – Les accions contra els morosos no fan cap efecte sobre les arques de la vila, donat que la misèria que afligia a la població era molt grossa. S’acorda no cobrar als morosos fins la pròxima verema, però continuar amb les expropiacions als morosos. Al 29 del mateix mes, amb les arques totalment al descobert, es decideix deixar de banda les expropiacions de bens per què la misèria es tant grossa que aquestes no cobreixen ni una minsa part dels deutes dels deutes dels morosos. A final s’acorda fer comprometre ‘moralment’ als morosos que pagaran com puguin amb la pròxima verema.

20 d’abril de 1853 – El local de les escoles està molt malament i es proposa fer les classes al local de baix de la Casa Capitular, on es podria adequar un saló. El preu estimat de les obres és de 2000 rals.




20 d’agost de 1853 – Alguns veïns del poble, especialment del carrer Riamera, ara Salmerón, es queixen de que donat el mal estat de rec Madral, en què alguns propietaris obstrueixen el curs de l’aigua, fens que aquestes quedin embassades, infectes i fètides. L’Ajuntament actua i dona l’ordre de deixar baixar les aigües i netejar tots els recs que facin pudor.

12 d’octubre de 1853 – L’hospital de la vila no té recursos i no pot donar cura ni aliment a molts malalts. Sempre ha estat un lloc de recollida i curació per a la gent del poble dintre de les seues capacitats, però ara té grans mancances a falta de filantropia de la gent adinerada del poble.

1854 – El senyor José Feliu és declarat per unanimitat de l’Ajuntament a no ser apte pel servei d’armes, a no fer la talla reglamentària pels mosso de “ cinco pies menos una pulgada ”, uns 148 cm. . Al senyor Pedro Compte i Baró l’Ajuntament el declara apte físicament, però declara que al ser molt pobre i tenir la mare impossibilitada i ser pobre de solemnitat, i que l’única és el seu jornal tret d’una vinya pobre, sigui declarat exempt de fer el servei d’armes. L’Ajuntament diu que si.

15 de juliol de 1854 – “Alzamiento de Dulce y O’Donnell. Viva la reina. Viva la Constitución. Viva la libertat. Viva la moralidad. Las autoridades espontáneamente a favor.”

Novembre de 1854 – Es reuneix l’Ajuntament, la Junta de Sanitat i els majors contribuents, per trobar la manera més ràpida i eficaç per eixamplar “el mezquino cementerio de esta villa, pues a resultas de su estrechez siempre que conviene a abrir sepulturas, causa el mayor rubor y compasión al ver sacar los restos que no tienen ni la decencia ni el descanso que manda nuestra santa religión”. Per altra banda es considerava una obra molt necessària, ja que suposaria un greu perjudici el no poder enterrar els cadàvers, si la Divina Providència no hagués preservat el poble del cruel azot del colera, tal com havia afectat a altres pobles del principat. Es decideix emplaçar-lo a l’entrada de Nostra Senyora del Port. Es desmunta la paret de pedra de l’antic cementiri situat davant l’església parroquial, quedant tot net i lliure i engrandint la plaça i arranjant tot aquell terreny que era un “verdadero muladar, que solo sirve para jugar y ensuciarse las criaturas, y que distraen a los feligreses durante los Divinos Oficios”. La vila comptava 419 veïns.

17 de desembre de 1854 – Es fa present un pou del carrer Puig de munt amb les baranes massa baixes i deteriorades, que fa que a les nits fosques pugui causar alguna desgràcia. S’acorda enterrar-lo donada la poca utilitat i tenir l’aigua no potable.

***

1855 – “ Se da cuenta de una Real Orden permitiendo importar y exportar por cabotaje en este puerto.”. S’acorda rebaixar 120 rals dels arbitris del “mesón” i recarregar-los a la “panaderia”.L’Ajuntament dóna permís per “ hacer una zanja, ‘vulgo rech’ ”.
Es pren mitja vessana de terreny d’un camp de D. Jayme Pares, indemnitzant-lo, per engrandir el cementiri..

23 d’agost de 1855 – Es reclama que es facin desaparèixer els femers dels carrers i les aigües embassades per causar perjudicis en la salut pública.

25 de novembre de 1855 – El veïnat de ‘La Vall’ demana la segregació del Port de la Selva.

16 de desembre de 1855 – El ‘mesonero’ demana una rebaixa dels impostos ja que “ por las criticas circunstancias en que se allá el país hay pocos transeúntes, y de la vendimia ninguno, que es cuando recogía mayor numero de ellos .”.    

***
27 de febrer de 1856 – “... Se acuerda en unión de los mayores contribuyentes comprar el reloj vecinal ...”

9 de setembre de 1856 – “... es público la contaminación por la enfermedad del OIDIUM en el viñedo, la que en este año como en los anteriores a reducido la cosecha a la nulidad …”

***

22 de març de 1857 – “ El Governador Civil ordena a l’Ajuntament que junt amb la unió dels major contribuents votin les quantitats o recursos per afrontar l’execució del camí veïnal de Torroella de Montgrí a la transversal de Tarragona a Palamós, d’acord amb el reial decret de 3 d’abril de 1848. L’Ajuntament declara la seua impossibilitat de compromís de cap espècie, donat les molt dolentes collites de fa anys. Amés, considera que la participació en tals obres no són “... de ninguna utilidad para esta población, ya que la distancia de seis leguas que la separa de aquella no se practica con la misma ningún trafico ...”. A demés, l’Ajuntament senyala que en cas d’haver-hi diners per invertir ho faria en la continuació del camí cap a Figueres, a les hores paralitzat.

13 d’abril de 1857 – Sobre l’engrandiment del cementiri del Port es considera que el més car serà comprar el terreny, ja que els veïns que tenen carros i cavalls es presten a transportar gratis els materials.

17 de maig de 1857 – “... el aumento de 2000 reales para los gastos de escuela se considera innecesario, por estar provisto el establecimiento de los enseres necesarios…”

14 de juny de 1857 – “ Se desestima un recurso de los vecinos de la calle Riamera pidiendo se vuelva la ribera Massot a su primitivo curso.”.

7 de juliol de 1857 – Sobre l’assumpte del cementiri municipal. “… con el fin de orillar estas dificultades el propietario D. Juan Deu y Pujol, con el desprendimiento que le caracteriza, voluntariamente, se ha constituido en responsable con sus bienes de la cantidad de cuarenta duros, que este día se ha entregado a Bassagoda habiéndose firmado el competente documento …”. L’Alcalde i tot l’Ajuntament donen les gràcies a Juan Deu i  Pujol “... por su noble i filantrópico proceder.”. Acte seguit, trobant-se el poble en un gran estat d’aflicció, l’Ajuntament té un greu inconvenient per fer-se càrrec de les despeses de “menage y premios” de l’escola, que pugen a 1200 rals, “... en consecuencia se ha reducido a la mitad el numero de niños que concurren en el día a la escuela.”.

30 d’agost de 1857 – S’acorda convenient refer el camí a Figueres abans que les pluges l’acabin de fer malbé. Si destinaran 500 rals del pressupost  de l’any, i si no fossin suficients se’n podran fer servir fins a 200 rals a càrrec del pressupost del proper any.

4 d’octubre de 1857 – L’Ajuntament, reunit amb el majors contribuents, vol formar un expedient de calamitat per tal que li sigui perdonada la quota de contribució, per haver-se perdut les collites de vi de sis anys seguits. Ja que la plaga d’OIDIUM a atacat totes les vinyes. “... los contribuyentes no podrán satisfacer la contribución, y aun que se proceda contra ellos con  medidas coactivas, ningún provecho al tesoro, y los contribuyentes se verán privados de los escasos muebles que puedan tener en sus casas, pues en cuanto a dinero ni para comprar lo más útil y imprescindible les queda ...”  

***
19 d’octubre de 1858 – Es presenten al públic la última rectificació del amillarament que ha practicat la Junta Pericial. Es presenten moltíssimes reclamacions de particulars, fundamentalment totes elles per haver-se ‘encabut’ més metres de terreny del que en realitat tenien les finques. Gran part de la població està disposada a suplir les despeses de la medició de tot el districte, sent aquesta la veritable base per què l’amillarament es pugui confeccionar correctament.

8 de novembre de 1858 – Gràcies a una subscripció popular oberta al poble, s’ha aconseguit construir la font tant desitjada pels habitants, que estarà al servei del públic ben aviat. El problema de la reparació i manteniment de les bombes, quedarà a càrrec del mateix constructor el senyor Ventura Vachilleria.

27 de desembre de 1858 – Es manifesta que el local de l’escola no reuneix els requisits per què la mainada. pugui disfrutar de la comoditat necessària a les hores de classe, i sent tot una ruina i un dia podria passar una desgràcia, s’explica que : “ ... habiendo construido el señor D. Luís Montiel una casa a propósito para dicho establecimiento, la cual reúne la ventaja de tener una habitación para el maestro,  la cual ha ofrecido arrendar por el precio de dos onzas de oro anuales...”. Assabentada la Corporació, s’acorda per unanimitat arrendar la casa a partir dels primers de gener.

***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada