divendres, 28 de juny de 2013

Quan la normativa tiba.

A divendres 28 de juny de 2013.

Quan la normativa tiba.

Poder no ho diríeu però Espanya és un país ple de normes, i per simpatia encara que sigui, Catalunya també n'està ben servida. Normes que regulen la nostra vida per fer-la més social, que no més sociable. Em direu que sóc un poruc, o un bonifaci, o massa cívic, o raro, però jo compleixo les normes. En bici, per exemple, porto llum al davant i al darrera, i timbre, i un braçalet reflectant de nit, no pujo a les voreres, i senyalitzo amb el braç els girs cap a l'esquerra i cap a la dreta, i he arribat a la conclusió que molta gent desconeix tal senyal, per què es pensen que els estic saludant i en tornen el salut. Jo no m'atreveixo a deixar el cotxe aparcat en llocs prohibits ni un moment, ans dono quaranta voltes per trobar una plaça. Tampoc passo per direccions prohibides tot i sabent que és molt improbable que hagi de tenir cap problema. Faig servir sempre els intermitents; no sé si ara els intermitents dels cotxes nous consumeixen molt i amb això de la crisi molta gent se'ls estalvia, ja que molts d'aquests i en especial tot-terrenys i súper-terrenys de gran cilindrada no els fan servir ni de carambola. Reciclo, no llenço papers al terra, baixo de la vorera si toca, respecto la cua, de nits no faig fressa, dic bon dia, deixo sortir abans d'entrar, em tapo la boca al badallar i totes aquelles coses. Tot són caràcters, en trobarem que es pensen que les normes estan fetes pel pròxim i no pas per a ells mateixos. Xalaten al policia que els ha denunciat donant raons pel aparcament il·legal que han fet.  D'altres fan servir l'amiguisme administratiu o polític per tal que els hi treguin la multa. És clar que també hi ha infractors súper reincidents que tenen cotxes invisibles per la policia, tot s'ha de dir.
La normativa és la mateixa per a tothom, la invisibilitat o no de l'infractor és una aplicació subjectiva de la mateixa norma segons la persona i el moment. I en aquest país tenim molta subjectivitat. De vegades sembla que ens meravellem de la netedat i pulcritud dels ciutadans d'alguns països d'Europa, però hem de saber que aquesta conducta tant "neta" l'han après a través d'anys d'haver de pagar una bona multa, sempre i tothom, per llançar una burilla o un paper al terra del seu país.
Hem de pensar que nosaltres som més brutets per què no tenim una normativa que ens obliga a ser nets, o és potser que la normativa ja existeix però els ciutadans, la policia i la justícia ens la passem per l'engonal ?
És evident que en gran manera no som un país que fa complir les normatives poc populars i que suposin un gran volum de feina i mal de caps. No n'anomenaré cap en particular, però tots us heu preguntat alguna vegada que es deixi fer això i allò i que no es multin tals malifetes, doncs és a aquestes a les normes a les que em refereixo. No som un poble de complir les normes petites, ni els polítics les fan complir quan això porta massa feina i fa perdre vots; si no és per guanyar-hi calés.
No som de normes, deu ser que som més de lleis, segons es va veient.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .           


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada