dissabte, 11 de maig de 2013

Alguna cosa teníem per sobre de l'alcohol.


Benvolguda ciudadania de Catalunya, han arribat a la República del Cap de Creus notícies de fonts informades, que diuen que pot arribar a ser molt possible que Catalunya tingui un Estat Propi abans d'un any.
Salut ! 




A dissabte 11 de maig de 2013.

Alguna cosa teníem per sobre de l'alcohol.

Diré, abans que algun puntós vulgui portar les meues paraules per camins esguerrats, que l'abús de l'alcohol és un perill per a la nostra salut i per la de les persones que ens envolten. No voldria alliçonar a dingú sobre el consum desmesurat de begudes alcohòliques, no crec pas que quisua m'hagi de fer cas, però de tots és sabut que les continues borratxeres i l'alcoholisme transformen les persones en éssers sense pròpia voluntat, i molt sovint dolents i violents. Dit això, només us proposo una reflexió.
Ara que ja en tenim uns quants, som, en algun moment, propensos a explicar històries de la nostra alegre joventut. Així, desprès de que un jove em fes cinc cèntims de festes, botellons i marxa (encara es diu ?), i que a l'estiu venia a Llançà a la festa de la cervesa, jo li vaig explicar d'on havia derivat aquesta festa de la cervesa i com va acabar com ara la coneixem.
Anys enrere, ho recordareu els de certa edat, tan llançanencs com forasters habituals de l'agost, a la Festa del Port de Llançà es servia, es bevia i s'arruixava grans quantitats de xampany ( cava ). Es venien les ampolles que es refredaven dins d'una barca plena d'aiga i gel. Tothom bevia molt, bé alguns més que d'altres, corredisses i persecucions tot remenant l'ampolla entre ball i ball era la tònica. El xampany vessat feia recs per la sorra de la plaja fins arribar a mar. Però com dic, també se'n bevia molt, sis, vuit, dotze, una vintena d'ampolles per cap, era una disbauxa. És evident que a la fi, tothom qui volia, acabava ben gat, però, tota aquella ingent quantitat d'ampolles de xampany buides s'anaven col·locant en un munt. Primer posades pels mateixos compradors i buidadors, i quan estaves massa malament per aconseguir un mínim equilibri, es deixaven a la barca per tal que la colla que les venia les anés dipositant a la pila. En tots aquells anys amb prou feina puc recordar cap incident amb les ampolles. Hi havia alguna baralla, alguna espenta, alguna discussió, normal donada la situació, però tenir cura amb les ampolles era una cosa que estava per sobre de les borratxeres, i el control del vidre, tan perillós entre tota aquella gentada ballant i saltant, esdevenia principal. Digueu-li la responsabilitat del borratxo, la sensatesa del pitofiu, la prudència del ximat, el respecte de l'ensofrat, el seny del cirat, el sinderi del moscat, o l'educació de l'empaperinat, totes i tots, trompes, torrats, mamats, molls, entonats, pets, els que en portaven quatre puces, els que anaven calents d'orelles, els que duien una bona turca teníem per sobre de l'alcohol, gran cura en no trencar cap ampolla de xampany. Digueu-li com vulgueu.
Van passar els anys i la festa va ser coneguda per altre gent. Van començar a arribar colles de sense gràcies que ja no compraven el xampany a la barca, se'l portaven de fora, del baratu, en els maleters del cotxes. Eren una mena d'imbècils que no tenien cap responsabilitat, ni sensatesa, ni prudència, ni respecte, ni seny, ni sinderi, ni educació. Tiraven les ampolles que s'estellaven contra el terra, o les llençaven a l'aire, la gent es tallava i altres quedaven ferits amb algun trenc al cap.
S'empentaven daltabaix del moll, fins hi tot va haver-hi un greu accident al Castellar. Els desaprensius no van ser aturats a temps i com sempre, es va optar per lu més fàcil, perdre la festa, es va prohibir vendre xampany i es venia cervesa. Els bronques continuaven portant-se la beguda al cotxe, cervesa de supermercat i licors, i seguien comportant-se com porcs. Es va decidir, abans de controlar a tota aquella trepa, traslladar la festa al pàrquing, reduir-la en una mena de corralassa on només es venien llaunes de cervesa, sota la vigilància dels Mossos d'Esquadra.
La Festa del Port convertida en la festa de la cervesa.
Als que l'han portat fins aquí els hi faltaven algunes coses per sobre de l'alcohol.
Les mateixes que les hi faltaven per sota.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada