divendres, 27 de juliol de 2012

Filosofant amb transistors.



A divendres 27 de juliol de 2012.

Filosofant amb transistors.

Que el món canvia en cicles circulars està més que comprovat. Però aquests cercles de aspectes i modes recurrents, per sort s'eixamplen cada vegada més. Els cercles s'expandeixen i les societats s'obren, evidentment en alguns llocs més que en d'altres i a velocitats diferents. Quan dins la munió mundial de cercles que es van formant, un d'ells es clou, això comporta el retorn a un punt del passat dins la conjuntura actual.
Torna una manera de vestir, una moda, un disseny passat, tornarà la indumentària hippy, la retro, la pota de gall, els heavys, els rockers, i inevitablement la música disco. 
Però la tornada a algun punt del passat, és molt més ràpid en la forma que no pas en el fons. L'aparença hippy, per exemple, podrà aparèixer i desaparèixer en deu generacions abans de que la seua filosofia de vida tornès a establir-se en grups prou significatius. Així, tantes modes i maneres d'actuar que se'ns proposen per recuperar, serà només en l'aspecte o en la forma, ja que la vida i les condicions de lluita de cada instant són les d'ara i no aquelles.
Un so que ha tornat és el que s'escolta en els mòbils que el jovent tragina amunt i avall. Per un moment pots pensar que han tornat les ràdios de transistors. Però no, tan sols és una aparença,  la forma. En el fons ja no són un grup de persones al voltant d'un aparell de ràdio escoltant atentament la música o la veu que hi pugés sonar. Ara els aparells són individuals i personals, i funcionen tots a l'hora. Les dades que donen tenen pocs segons de vida, duren fins que el pròxim anul·la al penúltim  aportant una novetat més volàtil encara, i així successivament, i tot plegat amanit amb emocionats crits i xisclets dels usuaris oients davant tanta i tan imprescindible i nova informació. Ja no s'hi escolten les incansables sintonies de 'Mobles Gimeno' o 'La Fabrica', ni de 'Samaniego' ni de 'Fortunet'. No apareix cap puntual Jesucrist damunt la Pia Fusta, al que a les dotze del migdia poder demanar-li la tramuntana justa. No s'escolta de Ràdio Figueres de transistors. No hi ha les telenovel·les ni la 'Señorita Francis' de la R.N.E. de transistors. La música que sona no són les novetats de la Radio France Inter de transistors. No, no són transistors, el so és només un miratge. I no ha de durar; com totes les modes d'aparença van i venen com un pèndol, però el que sembla un moviment repetitiu, transcorre dins un temps que passa inexorablement.  
Gros, petit, petit, gros, de les enormes ràdios de vàlvules i caixa de fusta, als petits transistors, que van ser esborrats i el seu so insectívol aixafat pel dels enormes radiocassets amplificats i equalitzats, amb 'subwofer' i tot de leds de colors brillant al compàs de la música. Aparells que va ser moda lluir carrossant-los a les espatlles a tot volum a ritme de rap i hip-hop. Així doncs, el xericós i histèric so dels mòbils ha de tenir els dies comptats.
L'enginy que ens depara la tecnologia per a tornar al ple so, encara és un misteri. Les actituds de la societat en aquell moment també ho són.
Seran de lluita o de conformista renúncia ?
El cercle s'obrirà cap la independència o ens enclourà encara més amb una altra volta de cargol ?
Estarem més encunyats o estarem de conya ?
Actitud o servitud ?
La forma establerta que inesperadament no es correspon amb el fons que li pertoca és el tresor de la humanitat.
El ple so sonant dins una Catalunya plena seria un bon tancament del cercle.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada