diumenge, 15 de gener de 2012


Ahir, dissabte 21 de gener es va presentar a la Casa de Cultura de Llançà el llibre ‘ “Grifeu de Llançà” 60 anys d’un club de bàsquet’, amb textos de Josep M. Salvatella. El llibre recull 60 anys de l’història del bàsquet a Llançà. Conté moltes fotografies i va acompanyat amb un CD amb molt de material fotogràfic.
L’acte ha comptat amb una gran assistència de públic. Els parlaments dels diferents presidents, entrenadors i persones implicades en la construcció de l’equip “Grifeu de Llançà”, com els de Josep M. Salvatella i de l’actual alcalde Pere Vila, han fet un emotiu recorregut per l’història del club en totes les seues seccions.
A tancat l’acte el senyor Joan Fa, President de la Federació Català, amb unes paraules de reconeixement i suport a la tasca realitzada per l’entitat en favor del bàsquet.
A la sortida, l’Ajuntament ha fet la venta del llibre que han signat l’autor, els col•laboradors i diversos exjugadors.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .

 


Diumenge 15 de gener de 2012.

La interferència és bella.


Ara que hem arribat a la senyal de TDT, a l’alta definició, l’HDMI i el 3D, resulta que lu que s’està posant de moda són les interferències.
No és una casualitat; van dirigides cap als joves i es fan servir especialment en pel•lícules de terror i acció, jocs de guerra, xiclets extrasúpers, fins i tot un perfum ha fet servir descaradament aquest recurs. Parem els ulls sinó.
Falles en la senyal, doblegament de cinta de vídeo, pel•lícula ratllada, saturació d’antena, doble senyal, rebots, ratlles d’UHF/VHF, neu, cremats, desenfoc, superposició de colors, talls de so, acoblaments, xiulets, brossa de fons, so de radioemissora, estàtica, ressons; es fa evident que tota aquesta mena d’interferències que hem patit en els mitjans audiovisuals els que tenim una certa edat, són desconegudes pel jovent.
Sembla ser que l’extrema seguretat, i l’alta qualitat, a la fi, esdevenen monòtones i faltes d’expectació, manquen del cert interès que dóna el toc d’incertesa i de resposta de funcionament aliena a la nostra voluntat dels vells aparells, que acaben donant a la vida el punt de sorpresa, d’inoportú descontrol i de la natural imperfecció lligada a lu humà, cosa que els inefables tecnicismes moderns sembla ser que no són capaços d’oferir-nos, si no és com un efecte afegit, buscat, simulat i fals.
Serà inadaptació a la modernitat, però el so dels discos de vinil no és superat per cap dels suports moderns, per molt que petin.
Arribar a la perfecció d’un so o d’una imatge a través de mitjans computeritzats i extremadament depuratius, creen una nitidesa suspesa en una buidor inerta, que a la fi, resulta avorrida i predictible, freda, inhumana en ella mateixa. Això es posa més en evidència en el moment en què s’ha d’interactuar de mode realistic amb tanta perfecció.
Serà el llegat deixat per una vida plena d’interferències, però jo les trobo sorpresives i emocionants, intrigants, sinistres, excitants, desconcertants, repel•lents, angoixants, tètriques, incomprensibles, i talment, de vegades, controlables, reduïbles i eliminables; quasi humanes.
Els que les hem viscut, ara descobrim que també les hem disfrutat.
Pels que han fet tard, allà van efectes especials i dibuixos ultrapixelats.
    


Lluís Feliu. Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada