Energies alternatives.

A diumenge 23 de maig de 2011.

Energies alternatives : Tots d’acord, s’han de posar a cal veí.

Estan de moda. A qualsevol revista els pots veure, com acabats de parir, encara amb el cordó umbilical connectat al poste que els alimenta.

Són els vehicles elèctrics; en els venen com ha no contaminants i silenciosos, però això només és una mitja veritat, l’únic que són és silenciosos.

L’assumpte de que no contaminen es manté sense debatre públicament, només per interessos comercials i de conjuntura mediambiental pseudo-verda.

Les piles, bateries o acumuladors que emmagatzemen l’electricitat que els fa funcionar, són uns aparells altament contaminants, i el seu reciclatge és car i perillós.

Un ús massiu mundial ens posaria al davant d’un gravíssim problema de residus. Tot i així ens els mostren com aparells inòculs.

El què fa més gràcia és el pal amb l’endoll que els acompanya. Suspès en el no res, en el blanc del paper, com si l’energia que dispensa vingués del més enllà, fos màgica o xiripitiflàutica.

Però no, l’electricitat que arriba fins aquests ‘inofensius’ dispensadors, ve conduïda per uns cables per sota el terra. Més cables de corrent. De fer-se aquest sistema d’ús general, caldria multiplicar els carregadors, convertint els carrers en ‘terres radiants’.

I d’on trauríem tanta electricitat per alimentar els transports elèctrics massius.

L’obtenció d’energia elèctrica no és neta, i el sistema més productiu són les centrals nuclears, altament contaminants i socialment mal vistes.

Queden els generadors alternatius, molins eòlics i turbines marines, aquests tenen el problema de l’impacte visual i l’invasió de grans espais de terra o mar.

Tothom està d’acord en què, de moment, són una bona alternativa, també tothom està d’acord en què s’han d’instal·lar a cal veí.

El què de veritat s’ha de debatre és el lloc d’emplaçament i no la seua funcionalitat. Llarguíssims estires i arronses entre ecologistes, plataformes locals i administracions, fan que la resolució real del problema s’endevini infinita. Mentrestant, en altres llocs on s’acorden les ubicacions més fàcilment, ens prenen la davantera aquesta mena d’energies.

Podem anar discutint i marejant la perdiu, i comprant energia forana.

Tinc una HD tapada amb un llençol al baix de la senyora Quimeta. El dia que em passi pel barret, li emplenaré el dipòsit i l’arrancaré.

Jo com el poeta, quan acabo, em pujo la bragueta.

Lluís F., Notícies del C. de C. .