Prevenir ans que curar.

A diumenge 10 d’abril de 2011.

Prevenir ans que curar.

Sembla evident que l’educació, els modals i el respecte no són virtuts innates en els animals, ni tan sols en els racionals.

Són aptituds i actituds que s’han d’ensenyar i s’han d’aprendre sota el perill del càstig o el reny a qui no les compleixi.

Els animals joves i els cadells, se’n porten més d’una bordada o alguna queixalada si no respecten l’ordre del grup o la jerarquia.

En altres èpoques, la mainada i els joves aprenien educació, respecte, i normes de convivència sota la por del càstig fins que no entenien aquelles ordres, fins que no eren adquirides i assimilades com el millor per l’individu i per la bona marxa de la societat mateixa on vivien.

Per què les societats tenien el càstig i la repressió com ha eina per ajudar a inculcar aquestes virtuts i maneres de comportar-se ?

Doncs perquè inevitablement els nens i els joves tendeixen a actuar en contra de les ordres i les normes establertes, és inherent a la seua etapa de la vida i així a estat a través dels segles.

Anys enrere, obviant i menyspreant les previsions seculars que havien dut a terme les societats, la Confraria dels Talossos, en lloc de configurar un pla de formació adaptat als temps que corrien, i adequant les mesures coactives aplicades a l’ensenyança o desobediència de les normes de convivència i comportament als nens i joves, adaptades a la sensibilitat social del moment, en un rampell de modernitat, va establir que no es tenia que establir cap mena força coactiva en l’aprenentatge dels joves.

Que això havia pogut traumatitzar a tots els que ho havien patit fins ara.

Evidentment, la llei de la vida, però, va seguir el seu cicle aliena a les modernes tècniques.

Els nens i joves, lliures de cap amenaça, han actuat segons el seu natural instint.

Ara la societat comença a trobar que l’educació, el respecte, els valors socials i de convivència estan sota mínims. Alguns individus radicals han establert com a socialment acceptables els seus actes llibertaris.

S’han magnificat els drets i minimitzat les obligacions, arribant a situacions caòtiques i asocials, on el predomini de certs grups que anteposen les seues causes, moltes vegades tant sols lúdiques i de preferències personals, al benestar del poble en general i al respecte de les normes de convivència i bons modals.   

En l’ensenyament públic, pilar principal de la societat, la manca d’autoritat en vers els joves a propiciat l’establiment del mínim esforç.

Si el que pretenia la Confraria dels Talossos rebaixant la pressió i l’autoritat sobre la massa escolar pública era imitar la suposada alliberada bona vida de les classes altes i benestants, buscant una modernitat populista, vana il·lusió i magre favor a fet en realitat al poble.

Només una educació pública forta, que premiï l’esforç i es concentri en la màxima preparació dels alumnes, i no en les estadístiques d’aprovats basades en rebaixar el nivell de les matèries, és la que aconseguirà fer que la igualtat d’oportunitats entres les diferents classes socials, sigui més real. Cal fer treure el màxim profit de l’ensenyament públic, per fer cultes i competitius a la major quantitat de ciutadans possible, i no volent preparar-los només per a grans carreres i màsters socio-psicològics, sinó donant als oficis la gran importància que tenen en la nostra societat, ja que són una excel·lent oportunitat per incorporar-se a la vida laboral pels qui estan realment preparats. Les classes socials més altes, si ho volen, ja ho poden aconseguir pels seus propis mitjans.

Això és el que s’havia de preveure.

Ara s’haurà de curar.

Lluís F., Notícies del C. de C. .