A dimarts 16 d'octubre de 2012.
Les opinions són com el
cul, cadascú en té una.
Si un no és d'una certa
mena de propagandista pagat o un mentider, tothom s'expressa generalment amb la
seua opinió sobre les coses amb més o menys gràcia, encert o il·lustració. El
programa "Bestiari il·lustrat", que ha aixecat certa polèmica i que
vist en la seua totalitat el podem qualificar d'innocu, és la mostra de com pot
ser de desafortunat plasmar, en els temps que corren, unes opinions personals
que fetes a la barra d'un bar o en una reunió particular, poden ser prou
compartides i acceptades, però que fetes formant part d'un equip i emeses en un
mitjà de comunicació poden tenir certs resultats negatius.
S'han de saber o imaginar
les repercussions que poden tenir certes imatges o expressions en temps d'ànims
exaltats, és una cagada que una emissió com la del programa "B.I."
hagi de costar el càrrec de la directora del programa i hagi tingut que sortir
el portaveu de la Generalitat a excusar-se i demanar perdó. És pecar de santa
innocència o és una badada manifesta plasmar les opinions de Jair Domínguez en
aquests moments i amb tanta explicitat i pensar que no hi haurà cap airada
reacció en contra. La polèmica, encara que no sigui buscada expressament, o sí,
pot ser interessant fins a cert punt, però
de vegades val la pena treballar una mica entre línies i mancar de tanta
evidència; el poble no és toful i també agraeix una mica de complicitat ...
Les opinions personals
poden ser tant crues i directes com el seu propietari desitgi proclamar-les, però
se m'empesca que el que a la fi defineix a una persona no són les seues
opinions en si, sinó la manera com les diu, sobretot si té intenció política.
És molt interessant
mantenir certa credibilitat entre els d'opinió enfrontada, no és el mateix
discutir amb la colla d'amics i sentenciar a coll a terra a un i coll a terra a
l'altre, que fer-ho en un mitja de comunicació públic. Deixem-nos d'històries,
encara no som ni lliures ni independents, hem de filar prim per què cada pas
que fem cap a la sobirania sigui perfer-ho endavant, cal restar les màximes
oportunitats de contraatac als nostres opositors, no ens convenen escarafalls
patriòtics espanyolistes a cada moment, especialment per una raó d'opinions
personals tant intranscendents com les meues mateixes, però que serveixen per
què se'ns pugui disparar en contra. Cal jugar amb la màxima puteria, cal
fer-s'hi amb tot l'ànim i ímpetu possibles, però també cal estar molt serens i
centrats per entendre què se'ns pot tornar en contra. No cal esvalotar el
galliner constantment.
Veig l'altre dia al
"Punt-Avui+" un article titulat "Espanya ens estima", 'Al revés te lo digo para
que me entiendas', ( això ho he afegit jo
), i m'esglaio una mica pensant que havien sortit científics, intel·lectuals,
escriptors, artistes, nova gent culta que s'havien posicionat en contra del nou
tarannà de Catalunya, però quan llegeixo, veig que són les mateixes paraules
refregides de sempre, pronunciades pels mateixos personatges de sempre en els
mitjans de sempre. Encara que sigui amb bona intenció, per atiar-nos i
posar-nos en guàrdia sobre la qualitat dels nostres detractors nacionalistes
espanyols, ho trobo massa reiteratiu i una pèrdua de temps, doncs per sort o
per desgràcia ja estem de sobres instruïts de qui són aquests personatges, no
som lloscos ni crec que necessitem un constant advertiment de quins són els
anticatalunyistes de sempre. Si de cas mostreu els nous que puguin sortir i
deixeu a la 'panda agorera' sense tanta propaganda, deixem-los bramant en la
foscor de la caverna. Cal concentrar els esforços i la notícia en connectar i
posar-nos de la nostra part als espanyols intel·ligents.
Diu que en Jair Domínguez
ha vingut a la República del Cap de Creus a concentrar-se per escriure. Molt bé
!
¡¡¡ Hostias joder, Dios los cría y ellos se juntan !!!
Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada