Espanyolistes sense missatge.

A dilluns 1 de setembre de 2012.

Espanyolistes sense missatge.

Els partits espanyolistes no tenen raons actualitzades i constructives per rebatre el nou rumb independentista que ha emprès Catalunya.

Encara branden els discursos de la por, l'enfrontament i la discòrdia. Sentir-los a uns i altres fastigueja, sempre el mateix tema, el gran trencament social, l'hecatombe pàtria, el desastre econòmic, l'odi, la venjança, el ressentiment; arengues incendiàries, idiotes i repetides fins el cansament, tot plegat els retrata com partits que no saben com respondre a les realitats del país, i les seues prediccions ens semblen tant ràncies, tant llunyanes, tant irreals, i tant apartades del sentiment català, del nostre delit de prosperar com país, en pau, democràcia, llibertat i felicitat, que és com si ens parlessin de la Lluna. Aquests partits ja han sobrepassat els ideals de dreta i esquerra, s'han convertit en zombis patriòtics que no aconsegueixen articular pensaments nous i entenedors del que en realitat passa, només reaccionen moguts per un instint espanyolista primitiu, el de la queixalada al català. S'han convertit en Golums, repeteixen el 'meu,meu,meu' desitjant amb deliri un país que no els pertany, mentre s'enfonsen cada vegada més a la caverna de la bogeria extrema. N'hi ha de tant tocats que ens reclamen els seus paisans, persones i famílies que segons sembla han estat presoneres i esclavitzades a Catalunya. És la ximpleria, la incongruència feta persona, éssers fruit de la manca de raonament realista i intel·ligent. Esputs de ràbia que només mostren la incompetència per adaptar-se als temps que corren, la 'cerrazón' mantinguda a través dels segles els impedeix escoltar les veritats, i molt més d'admetre-les.

Les veritats explicades pels mateixos espanyols que ells reclamen con a seus, pels seus fills o els seus nets que han visitats els seus pobles natals o els dels seus familiars, i tornen coneixedors de l'inevitable veritat que es nega des de l'Espanya política i sindical. Greuges i diferències de país explicades per aquests 'espanyols' amb tanta claredat i vehemència que a un 'català català' arriba a incomodar i ha d'intentar fer-li abaixar la veu. Com som ! És la veu de molts d'aquests 'espanyols' que segons els 'enrabiats' teníem aquí segrestats i explotats els que han vist la diferència de tracte i la discriminació dels governs espanyols vers Catalunya. Quan els 'enrabiats' se'n adonin que existeixen aquesta mena d'espanyols que coneixen i viuen la veritable realitat catalana, només els hi quedarà dir que pateixen la síndrome d'Estocolm, o pitjor encara, que els hem sotmès a un rentat de cervell.

Ens en haurem de sentir moltes i de molt grosses en aquest camí que hem encetat. Poder s'arribarà a un pacte fiscal i financer per salvar el moment, pel contrari, el camí cap a la independència només serà possible amb l'ajut de tots els que vivim a Catalunya. Amb l'empenta dels independentistes acabats de fer, amb l'esperança dels que ho són de tota la vida, amb la força d'un poble amb una catalanitat compromesa, i amb el suport de tots aquells que han vingut a Catalunya a lluitar per aconseguir una vida millor, més justa i més lliure.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .