A divendres 27 de juliol
de 2012.
Filosofant amb
transistors.
Que el món canvia en
cicles circulars està més que comprovat. Però aquests cercles de aspectes i
modes recurrents, per sort s'eixamplen cada vegada més. Els cercles
s'expandeixen i les societats s'obren, evidentment en alguns llocs més que en
d'altres i a velocitats diferents. Quan dins la munió mundial de cercles que es
van formant, un d'ells es clou, això comporta el retorn a un punt del passat
dins la conjuntura actual.
Torna una manera de
vestir, una moda, un disseny passat, tornarà la indumentària hippy, la retro,
la pota de gall, els heavys, els rockers, i inevitablement la música disco.
Però la tornada a algun
punt del passat, és molt més ràpid en la forma que no pas en el fons.
L'aparença hippy, per exemple, podrà aparèixer i desaparèixer en deu generacions
abans de que la seua filosofia de vida tornès a establir-se en grups prou
significatius. Així, tantes modes i maneres d'actuar que se'ns proposen per
recuperar, serà només en l'aspecte o en la forma, ja que la vida i les
condicions de lluita de cada instant són les d'ara i no aquelles.
Un so que ha tornat és el
que s'escolta en els mòbils que el jovent tragina amunt i avall. Per un moment
pots pensar que han tornat les ràdios de transistors. Però no, tan sols és una
aparença, la forma. En el fons ja no són
un grup de persones al voltant d'un aparell de ràdio escoltant atentament la
música o la veu que hi pugés sonar. Ara els aparells són individuals i
personals, i funcionen tots a l'hora. Les dades que donen tenen pocs segons de
vida, duren fins que el pròxim anul·la al penúltim aportant una novetat més volàtil encara, i
així successivament, i tot plegat amanit amb emocionats crits i xisclets dels usuaris
oients davant tanta i tan imprescindible i nova informació. Ja no s'hi escolten
les incansables sintonies de 'Mobles Gimeno' o 'La Fabrica', ni de 'Samaniego'
ni de 'Fortunet'. No apareix cap puntual Jesucrist damunt la Pia Fusta, al que
a les dotze del migdia poder demanar-li la tramuntana justa. No s'escolta de
Ràdio Figueres de transistors. No hi ha les telenovel·les ni la 'Señorita
Francis' de la R.N.E. de transistors. La música que sona no són les novetats de
la Radio France Inter de transistors. No, no són transistors, el so és només un
miratge. I no ha de durar; com totes les modes d'aparença van i venen com un
pèndol, però el que sembla un moviment repetitiu, transcorre dins un temps que
passa inexorablement.
Gros, petit, petit, gros,
de les enormes ràdios de vàlvules i caixa de fusta, als petits transistors, que
van ser esborrats i el seu so insectívol aixafat pel dels enormes radiocassets
amplificats i equalitzats, amb 'subwofer' i tot de leds de colors brillant al
compàs de la música. Aparells que va ser moda lluir carrossant-los a les
espatlles a tot volum a ritme de rap i hip-hop. Així doncs, el xericós i
histèric so dels mòbils ha de tenir els dies comptats.
L'enginy que ens depara la
tecnologia per a tornar al ple so, encara és un misteri. Les actituds de la
societat en aquell moment també ho són.
Seran de lluita o de
conformista renúncia ?
El cercle s'obrirà cap la
independència o ens enclourà encara més amb una altra volta de cargol ?
Estarem més encunyats o
estarem de conya ?
Actitud o servitud ?
La forma establerta que inesperadament
no es correspon amb el fons que li pertoca és el tresor de la humanitat.
El ple so sonant dins una
Catalunya plena seria un bon tancament del cercle.
Lluís Feliu, Notícies del
C. de C. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada