dissabte, 31 de març del 2012

Als catalans ens convé cantar saetas.

A dimarts 10 d'abril de 2012.

Als catalans ens convé saber cantar 'saetas'.

En aquests dies de Setmana Santa, temps de professons i de passos, s'escau aquesta història que us contaré, i que de passada s'esdevé metàfora i reflex de la realitat que Catalunya viu, i de les necessitats que pateix.
Us dic de veritat, i no us en rieu, que mentre Catalunya sigui a Espanya, als catalans ens convé aprendre a cantar saetas.
Diu que el noi va néixer el dia de Sant Estado. Els pares, que eren catòlics, de los tres jueves, i de la ley y el orden, li van posar el nom del Sant.
L'Estado ja es va descarriar de ben jove. Era vagant i només es preocupava per a ell mateix. Així hi tot, va trobar xicota i es va casar. Ben aviat van tenir un pataclam de fills. L'Estado, però, no millorava, ben al contrari, s'havia convertit en un mangant, dèspota i aprofitat. La mare, que es deia Patria, havia de treballar per mantenir-lo amés d'encarregar-se de la casa i de tota la família.
De fills n'hi havia de tota mena, n'hi havia que es retiraven al pare, altres treballaven una mica, i altres s'espavilaven a la seua manera. El fill petit, però, era molt treballador, emprenedor i llest. Sabia parlar idiomes i tot : el polac i el català.
Tots havien de donar la setmanada al pare, i ell els hi donava una paga per què se la gastessin en el que necessitessin. Hi havia alguns fills que aportaven pocs calés a casa, però com que l'Estado els tenia en gràcia, els hi donava la setmanada més quantiosa. Al fill petit, el que més treballava i que més contribuïa a la família, era el que anava més curt d'armilla, el pare el tenia amb una paga mínima, i això, quan cobrava. Amb tot aquest panorama, la mare, la Patria, no era feliç en el matrimoni, podríem dir que havia fet un mal casori.
Era una mala època, la crisi els afectava de ple. La família Estado Patria passava gana. El dia que no havien de penjar les barres en un clau, s'havien de frotre les cames com els pops.
Un dia, per Setmana Santa, al poble hi va venir una Fira Alimentària Artesanal. Aprofitant el descuit d'una dona que va deixar la bossa al terra, l'Estado, acostumat a rampinyar tot lu que podia, va pispat la bossa en un tres i no res. Va arribar a casa tot cofoll, a la bossa hi havia un pa de pagès i una ampolla d'oli d'oliva.
Donades les dates, l'Estado va reunir a tota la família. Va trobar adient compartir l'adquisició amb tots. Va tallar una llesca de pa per a cadascun i les va disposar al voltant de la taula, per tal d'amanir-les amb un raig d'oli. Com a espanyol de rectes arrels va explicar-se.

- Os he reunido a todos alrededor de la mesa para que podamos conpartir este pan i este aceite. Por estar en tan señaladas Fiestas, i siendo de rigor la celebración de processiones, repartirè el aceite a cada uno de vosotros siguiendo el ritmo tamboril prosecional, para que podamos participar i disfrutar todos de tan emocionante acto.
L'Estado va allargar el braç cap a la seua esquerra, i brandant l'ampolla d'oli sobre la llesca de la dona, en va deixar caure un petit raigxoliu al compàs d'un ceremoniós :

- POM !
- POM ! ( un fill )
- POM ! ( un altre fill )
- POPOM ! ( el fill servil )
- POPOM ! ( el fill més gran )
- POM ! ( un altre fill )
- POM ! ( el fill petit )
- PORROMPOMPOM-POM ! ( a ell mateix )

I torna a començar per la dona :

- POM !
- POM !
- POM !
- POPOM !
- POPOM !
- POM !
- POM !
- PORROMPOMPOM-POM !

Quan ja anaven per la tercera ronda, mentre l'Estado arruixava la llesca de pa del fill petit tot fent el POM ! Aquest va cridar :
Quieto ahí padre, que voy a cantar una saeta !!

Està vist i jo us ho dic, mentre sigui l'Estado el qui ens hagi de repartir l'oli, ens convé, ens convé als catalans aprendre a cantar saetas.

Lluís Feliu, Notícies de C. de C. .

1 comentari: