Babaus, banaus i tanaus.

A diumenge 4 de març de 2012.

Babaus, banaus i tanaus.

De vegades un pensa : com pot ser que això no ho canviïn ?
De fora es veu de tota lògica la necessitat d’un canvi. Els polítics, però, s’han atorgat uns privilegis i unes prebendes autoestimades merescudes, encara que a nosaltres ens semblin un lladronici a cara dura.
I tu continues preguntant-te : No n’hi haurà cap que tingui pebrots d’abolir aquest tupinambo ?
Babau ! Com vols que hi hagi un polític o un partit que es vulgui posar a treure’s pagues, minutes i avantatges establerts per ells mateixos. Encara que ara se’n beneficiïn els altres, amb una mica de sort, dintre de poc, els uns seran els que fotin llossarada a l’olla.
La feina de polític té una llarga vida assegurada, sobre tot si la practica amb total dedicació. Des de qualsevol càrrec professional de l’ajuntament, fins a presidents de govern, tots tenen la mamella apreparada. Desprès de la ‘vida política útil’, els hi queden anys a diputacions, fundacions, despatxos, juntes directives, càrrecs de substància i utilitat desconeguda, calés a peladom i jubilacions milionàries, protecció oficial i fiscal, Brussel•les ...
Els polítics s’han fabricat per a ells mateixos un entramat, una xerxi, que no els deixa caure al buit pelat. Poden desaparèixer, però forrant-se.
I un de vegades pensa : No hi haurà dingú que ho canviï això ?
Banau ! No hi ha cap polític, ni cap partit que l’interessi treure’s llicències, encara que siguin vergonyants.
A quin partit, a quin govern interessa investigar on van els diners del poble per a subvencions misterioses a empreses que demà els hi permetran retirar-se de la política dins d’elles. A cap polític ha d’interessar investigar els calés del contribuent que serveixen per enriquir a l’amic de l’amic, que un dia serè ell mateix. Si amb la pólvora del rei tot eren salves, amb els pistrincs del comú tot són butxaques a emplenar.
Qui ho ha de canviar ? Qui ho ha d’investigar ? Tu ?
Per què ells ni en saben ni en volen saber res de tot això.
La merda, si no s’ha de llempiar del tot, millor no remenar-la, ni amb un bastó. Si de cas s’ha de fer alguna cosa, serà quan perilli la cadira.
La teua ?
Tanau ! La seua !

I de vegades, un es pregunta, no hi haurà dingú que ho canviï això ?

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .