Catalunya, un pas endavant.

A dimecres 28 de novembre de 2012.

Catalunya, un pas endavant.

Bé, ja hi som, tot a anat segons les reccions humanes, m'estranyava a mi una reacció miraculosa per a una jugada de pissarrí èpica. És evident que no ens hem desenganxat ni un mil·límetre del món terrenal, bergant i potiner.

Només d'entrada, el PP i el PSOE es queixaven de la mala maniobra que havia fet el president Mas, perdent escons i deixant un govern feble i un país proper a la ingovernabilitat. Raons fòssils; aquests dos partits han tingut majories fortes i absolutes que els han portat fora del govern d'Espanya intermitentment. Que vos us emmerdeu, la governabilitat s'aconsegueix amb bona voluntat i encert polític. És que desprès de lu que cobren encara volen la feina manyaga ?

També els partits espanyolistes s'entesten en afirmar que aquestes eleccions han fracturat Catalunya; senyors, la varietat d'opinió no és cap fractura. Molt mal acostumats estan el PP i el PSOE a ser dos partits pendulars al govern d'Espanya sense competència, que s'esglaien per la diversitat política.

Calia sospesar que a Catalunya hi ha molts catalans espanyols o espanyols solament, persones sense un sentiment i voluntat catalanista, persones que no es corresponen amb el rampell sobiranista, que tenen l'ideia que "Mas nos quiere hechar, Mas nos quiere separar, Mas nos quiere robar". Gent que de ben segur havia votat CIU en temps normal, que pertanyen a associacions i agrupacions molt vinculades als pobles, però que no han pogut o volgut entendre els perquès del salt nacionalista de CIU i de Catalunya. Tots aquests votants s'han refugiat en els partits que volen el millor per a Catalunya, evidentment, però sense perdre la seua espanyolitat, partits com el PP i Ciutadans.

A partir d'aquí es descabdella tota la troca segons el guió més natural. CIU perd molts vots catalans-espanyols, i perd part dels votants emprenyats per les retallades. El jovent divideix el seu vot entre CIU i el seu nou projecte sobiranista i Esquerra Republicana per por d'una possible i perillosa avançada del PP, cosa que dóna unes ales a ER que podríem dir "prestades". Els més de la ceba, que no creuen en les propostes de CIU, un partit de dretes que pacta amb el PP, es decanten per CUP. La resta de descontents aposten per ICV-EUiA, que de fet, amb Joan Herrera al davant, sembla no haver entès res del fi d'aquestes eleccions, i crec que decidirà passar de puntetes pel tema de la independència de Catalunya.

A Espanya, de moment, estan molt contents per la desfeta de Mas, ja que ara no hi ha un home fort i visible per anar a Madrid a negociar de tu a tu. Però no desesperem ni donem res per perdut, ha estat un primer pas de ball que encara no havíem après a ballar. No cal perdre l'esperança, ni l'empenta, ni la trempera, la vida dóna moltes voltes.

Si Ciutadans dura anys com a partit polític, i si el jove Albert Rivera manté l'ímpetu i les ganes de lluita per una Catalunya millor dins d'Espanya, el vui veure demanar l'Estat propi català.

O botifler, o Espanya haurà de canviar molt i molt i molt.

Salut !

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .