Salut !
Cròniques de Llançà (III)
A través dels llibres
d'Actes de l'Ajuntament : 1867 / 1869
Lluís Feliu i Pumarola
13 de gener de 1867 – El
President fa lectura d'una comunicació del Governador Civil per tal que
l'Ajuntament es subscrivís, si fos del seu gust, a una contribució per comprar
un sepulcre de marbre que guardi les restes del "ínclito Exc. Sr. D.
Mariano Álvarez de Castro". S'acorda per unanimitat contribuir-hi amb una
mòdica quantitat de la partida de 'Gastos imprevistos', ja que la manca de fons
no permet una major quantitat.
27 de gener de 1867 – Degut
a la gran crisi que es pateix, el senyor regidor Vicens Girval proposa que es
redueixi el sou del secretari en la quantitat de cent escuts. El segon tinent
d'alcalde Miguel Estela considera que la feina del secretari a augmentat molt i
el seu sou és just. Posat a votació s'acorda per majoria rebaixar el sou del
secretari.
17 de febrer de 1867 – Es
creen uns impostos extraordinaris per valor de set-cents escuts per cobrir el
dèficit de l'Ajuntament.
24 de febrer de 1867 – Es
llegeix una comunicació del Governador Civil sobre la conveniència i necessitat
de construir un camí que enllaci el Port de la Selva amb la via fèrria cap a
Barcelona. L'Ajuntament de Llançà declara que fa anys que el Port de la Selva
podria haver enllaçat quan es va fer la carretera de Selva de Mar a Figueres, i
la van voler fer en una altre direcció. El cost del tram per part del Port de
la Selva seria barat i de fàcil construcció, ja que són terrenys planers i prop
del mar, no així el tram per part de Llançà cap a ells, amb terrenys
dificultosos i moltes expropiacions. Per tant s'acorda que siguin aquelles
poblacions les que facin el camí, ja que són per a elles la necessitat i el
benefici.
9 de juny de 1867 –
S'anomena mestra interina a Catalina Estruch, i s'acorda practicar les
diligències necessàries per ubicar l'escola. El 'Jefe de la Guardia Civil'
envia una comunicació per tal es disposi una casa on es pugui estar reunida la
força. S'acorda instal·lar-la al segon pis de la casa consistorial, per tal
motiu el porter té que desallotjar el pis.
10 de juny de 1867 –
S'acorda apujar l'impost sobre les carns : "Diez céntimos por libra en las
carnes muertas de vuey carnero, 18 céntimos en la de los cerdos."
16 de juny de 1867 – Una
comunicació del senyor Governador de la Província, prevé de que els regidors
que faltin a les sessions seran multats amb 5 escuts.
El Governador reclama una
casa en condicions per a la Guardia Civil i diu que es pagui el lloguer de tal
habitatge amb els 'Fondos imprevistos'.
El local trobat per a
l'escola de nenes serà el segon pis de la casa de Juan Deu i Castells, i en
demana 4 escuts al mes de lloguer.
21 de juliol de 1867 –
S'acorda fer fer unes marques per d'assenyalar les carns pesades i servides per
tal d'evitar fraus.
11 d'agost de 1867 –
Reunit l'Ajuntament, es delibera si s'ha de contestar la reclamació de
l'Excel·lentíssim Senyor Duc de Medinaceli, per tal se'l declari "Señor
Solariego y Campal del Condado de Ampurias", ja que segons el Duc de
Medinaceli aquest districte entra dins del seu terreny. Desprès de deliberar i
consultar antics documents que existeixen a l'Arxiu Municipal, s'acorda que la
pretensió del Duc pot ser infundada ja que aquesta població no pertany al
Comptat d'Empúries, " i que puede también el expresado Excl. Sr. Duque de
Medinaceli haber perdido el derecho al Condado de Ampurias por haberse
incautado el Estado de parte de él como procedente del suprimido Monasterio de
San Pedro de Roda". Per seguir la causa, s'anomena un procurador per a
contestar al Duc.
1 d'octubre de 1869 – Es
llegeix un paper entregat per la 'Junta Revolucionaria Interina de Figueras',
dirigit als lliberals de Llançà en el que s'exposa que : "La fuerza
militar y el pueblo de la villa de Figueras se han pronunciado al grito de Viva
el Pueblo Soberano, Viva la Libertad", declarant que també s'havien
pronunciat a Girona i Barcelona. En aquell moment, la Junta decideix que el
partit lliberal s'ha de pronunciar, i destituir , si ho creu necessari,
l'actual Ajuntament, posant-se de immediat a les ordres de la 'Junta Liberal'.
Els presents, presos d'un gran entusiàsme i per la revolució que s'ha verificat
en aquesta nació a favor de "La Santa Causa de la Libertad", fan
repicar les campanes per assabentar al poble de la notícia. L'Alcalde reuneix a
tots els lliberals de la població per tal de formar un nou Ajuntament si ho
convenen necessari.
2 d'octubre de 1869 – Els
lliberals acorden formar una comissió facultada que s'encarregui de renovar en
tot o en part l'actual Ajuntament, si fos necessari. Els anomenats per aquesta
comissió són els senyors : Baltasar de Cremadells, Antonio Quintanas, Pablo
Pagés, Estevan Parés i Mariano Heras. Se'ls hi deixa un temps per deliberar
sobre la seua missió a la sala del costat. Al cap de vuit minuts tornen havent
acordat per unanimitat mantenir l'actual Ajuntament, ja que tots eren
considerats persones d'ordre i d'idees lliberals. Només van destituir al primer
tinent d'alcalde Juan Pacreu i Guanter, posant-hi l'actual alcalde Domingo
Ballesta, i el lloc de l'alcalde va ser ocupat pel senyor Joaquim Guanter
Jubert.
18 d'octubre de 1869 – El
regidor Vicente Girbal considera un gran pes per a la població mantenir una
mestra per a nenes i tot el material que comporta. Tots els reunits
s'adhereixen a la proposta i declaren suspesa del càrrec de mestra a la senyora
Caterina Estruch i Bertas. També s'acorda destituir al mestre d'instrucció
pública, el senyor José Palahí. Les suspensions serien molt beneficioses per
l'economia del poble, i segons es declara : "No se perjudicara a la
instrucción por no haber maestro público, ya que hay maestro particular y
señoras de buena conducta con estudios suficientes para enseñar perfectamente a
la juventud de esta villa.".
20 d'octubre de 1869 – Es
creen dos comissions de dues persones per tal de fer un inventari dels efectes
que hi ha a les escoles. També s'acorden els dies en què es celebraran les
eleccions per tal de votar un nou Ajuntament, tal com ordena la 'Junta
Revolucionaria Provincial' Les eleccions queden senyalades pels dies 21 i 22
d'aquest mes.
25 d'octubre de 1869 – Es
convoca el nou Ajuntament elegit per sufragi universal. "Los señores nombrados
para desempeñar los cargos expresados, manifestaron cumplir fielmente su
cometido estando dispuestos a cortar de raíz todos los abusos, si
aparecieran.".
14 de desembre de 1869 – El senyor Alejandro
Verdaguer, apoderat de la seua germana Ana Verdaguer, reclama el pagament del
segon trimestre del lloguer de la casa que feia d'escola. Donat que
l'Ajuntament revolucionari va suprimir l'escola, es dubta si s'ha de pagar dit
lloguer. Es demana que es revisi el contracte entre Pedro Verdaguer i l'antic
Ajuntament. Un cop revisat el contracte es resol que la petició del senyor
Alejandro Verdaguer és justa, ja que el contracte va ser signat abans de la
Revolució, per tant s'ha de fer efectiu el pagament del segon trimestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada