A diumenge 12 d'agost de
2012.
L'alegre penitència
patriòtica espanyolista a Catalunya, no és vinculant.
Qui sap si quan els
arrissa algun desaprensiu, protesten. Qui sap si quan per error, un botiguer
s'equivoca en contra seua, reclamen. Qui sap si sempre posen l'altra galta davant
d'una clenxinada al seu moneder.
Això no ho sabem, però
sabem que davant l'espoli fiscal que pateix Catalunya per part de l'Estat Espanyol,
prenen callada penitència; és evident.
Serà el fervor que senten
per la Madre Patria, serà la santa obligació de la
sang, serà una alegre dávida, serà
una monumental badada, o serà la falta d'un bull, però es veu que als
espanyolistes de Catalunya no els hi dol, i no els hi dol que el govern
espanyol els hi foti grapada a la cartera discriminatòriament, com ha habitats
de Catalunya que són.
Poder, més que res, serà
per què són habitants de Catalunya província d'Espanya, i si és que hi ha algun
greuge fiscal comparatiu entre aquesta província i la resta de les províncies
espanyoles, tot és culpa d'aquesta terra mal adreçada i amb ínfules paranoiques
separatistes.
Per qualsevol espanyol de
bé, s'ha de mantenir la pell de toro lluenta i xitxarel·la davant del món i
davant del seu llombrígu, per damunt
de tot.
Uns hem de pagar, als qui
ens toca, altres s'esparraquen la camisa i es foten cops de punys al pit, cosa
que dóna empenta i solera, i bé de preu. Aquest és el sagrat sacrificio hispánico .
Però què els hi passa als
de la República del Cap de Creus ? Quina part de la paraula 'sacrificio' no
entenen ? Poder no entenen 'sacri' ? Poder no entenen 'ficio' ? Poder no
entenen lu de 'hispánico' ? És que
són una raça de catalans encara més 'agarraos' i 'insolidarios' que els de la pròpia
Catalunya ?... pensaran els espanyolistes habitants del Principat. Por Dios !
Evidentment mai entendran
que la penitència patriòtica dels espanyolistes a Catalunya, no ens la creiem
vinculant. Els pecats de cada un els ha de purgar cada qui. A la R.C.C. li toca
portar la creu i fer la penitència dels pecats d'altri.
Tasca d'esclaus i presos;
ben peixits sem si, però esclaus i
presos.
Lluís Feliu, Notícies del
C. de C. .
Molt agraït per l'interès
i la paciència dels lectors i les lectores de la RCC, i als amics i amigues i
visitants i visitantes i tantes. Us desitjo que passeu lu que queda d'agost molt feliçment !
Salut !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada