dilluns, 20 d’agost del 2012

El misteri del claustre embruixat.



A dilluns 20 d'agost de 20212.

El misteri del claustre embruixat.

Encara que la descoberta mediàtica del misteri del claustre de Palamós no ha estat a càrrec d'un antic criminal tocat de l'ala, el cas està ple de Cagòmelos Purga. Des del seu trasllat des de Madrid fins Palamós en una caravana de camions plena de pedres numerades, ha estat tot una badada administrativa durant anys i panys. Un cop posat a la llum pública i desfermat l'interès general, resulta que els representants de les administracions de Palamós i de Catalunya que han estat a l'ombra del claustre, no en sabien res. Uns diuen que mai se'n havien apercebut, altres que no tenien jurisdicció per entrar a la finca, altres que en desconeixien la importància, i uns altres que es pensaven que era la canalera del desaiga del teulat de la casa, i tots plegats havien gaudit de xefles i xondanes sota l'invisible claustre romànic.
Un cop el monument al descobert, se'n ha de comprovar l'autenticitat. Per part de la Generalitat de Catalunya se'n fa un examen i un informe. Però com sempre, la política ha d'empudegar fins hi tot un assumpte tant 'innocent'. Hi ha molts interessos, moltes administracions implicades, i molts polítics de tot calibre en el que suposaria una cagada cultural. Per tant, per no passar per caluixos, es presenta un informe poc concret i una mica nebulós. Es veu que el claustre en la seua perfecció i uniformitat és falç, però hi han peces que no podrien ser una còpia, altres podrien acostar-se a la realitat, i altres que caldria ser una eminència per adonar-sen de que podrien ser autèntiques de l'època. Amb tot, el jutge diu que és un monument que ha de ser conservat i d'interès públic.
En el fons, l'autenticitat o no del claustre no és el que més ens hauria de preocupar als ciutadans, sinó que les autoritats no siguin capaces de fer un informe lliure d'interessos personals i d'afanys polítics, un treball clar i net que s'atingui a la realitat. Però no, aquí no es descobrirà la veritat sobre el misteri del claustre embruixat, aquí descobrirem un cop més que fins i tot un suposat monument romàntic a de ser empastifat per la política.
Tot plegat posa de manifest que al revés que en el llibre d'Eduardo Mendoza, la boja perversió no ve per part de l'investigador, sinó per tota la resta d'interessos implicats.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada