A dilluns 20 d'agost de
20212.
El misteri del claustre
embruixat.
Encara que la descoberta
mediàtica del misteri del claustre de Palamós no ha estat a càrrec d'un antic
criminal tocat de l'ala, el cas està ple de Cagòmelos Purga. Des del seu
trasllat des de Madrid fins Palamós en una caravana de camions plena de pedres
numerades, ha estat tot una badada administrativa durant anys i panys. Un cop
posat a la llum pública i desfermat l'interès general, resulta que els
representants de les administracions de Palamós i de Catalunya que han estat a
l'ombra del claustre, no en sabien res. Uns diuen que mai se'n havien
apercebut, altres que no tenien jurisdicció per entrar a la finca, altres que
en desconeixien la importància, i uns altres que es pensaven que era la
canalera del desaiga del teulat de la
casa, i tots plegats havien gaudit de xefles i xondanes sota l'invisible
claustre romànic.
Un cop el monument al
descobert, se'n ha de comprovar l'autenticitat. Per part de la Generalitat de Catalunya
se'n fa un examen i un informe. Però com sempre, la política ha d'empudegar fins
hi tot un assumpte tant 'innocent'. Hi ha molts interessos, moltes
administracions implicades, i molts polítics de tot calibre en el que suposaria
una cagada cultural. Per tant, per no passar per caluixos, es presenta un
informe poc concret i una mica nebulós. Es veu que el claustre en la seua
perfecció i uniformitat és falç, però hi han peces que no podrien ser una
còpia, altres podrien acostar-se a la realitat, i altres que caldria ser una
eminència per adonar-sen de que podrien ser autèntiques de l'època. Amb tot, el
jutge diu que és un monument que ha de ser conservat i d'interès públic.
En el fons, l'autenticitat
o no del claustre no és el que més ens hauria de preocupar als ciutadans, sinó
que les autoritats no siguin capaces de fer un informe lliure d'interessos
personals i d'afanys polítics, un treball clar i net que s'atingui a la
realitat. Però no, aquí no es descobrirà la veritat sobre el misteri del
claustre embruixat, aquí descobrirem un cop més que fins i tot un suposat
monument romàntic a de ser empastifat per la política.
Tot plegat posa de
manifest que al revés que en el llibre d'Eduardo Mendoza, la boja perversió no
ve per part de l'investigador, sinó per tota la resta d'interessos implicats.
Lluís Feliu, Notícies del
C. de C. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada