dissabte, 16 d’abril del 2011

De gavians, passerells, mussols de rec i ous.


A dissabte 16 d’abril de 2011.


De gavians, passerells, mussols de rec i ous.


A la República del Cap de Creus els gavians sempre ens emmerden per tot allà on passen, i tot lu que toquen. Talment passa a Catalunya.
En algunes poblacions la seua presencia s’ha fet insuportable, fins al punt de que s’han vist obligats a intentar suprimir-los. Però és clar, un hom no els pot eliminar per la força, s’ha de fer d’una manera civilitzada, per tant s’ha de contractar una empresa de sanitat mediambiental, especialitzada en el tema d’ocells i ocellots. Aquesta empresa té un pla d’eliminació no traumàtic, que consisteix en canviar els ous dels nius per ous de plàstic, els gavians coarien, coarien però els polls no naixerien i així, al final, el número de gavians cada cop seria més petit. 
Encara que en un primer moment semblés que l’aplicació d’aquesta tàctica és la menys agressiva, de fet ha de provocar severs traumes psicològics als gavians, que veuen que procreen, couen els ous i al final no neixen els fills.
Una aplicació molt subtil si es possés en pràctica amb la política.
Els gavians immersos en la seua eufòrica còpula reproductiva, es veurien veritablement mimvats en la seua espècie si els catalans hi posessin els ous.
Els gavians, però, gaudeixen de la simbiosi d’altres ocells que els afavoreixen. Els passerells, per exemple, són fàcils de convèncer i temen els xisclets dels gavians. També hi ha una raça d’ocell català, el mussol de rec, que quan està de festa i gresca en diu les mil i una dels gavians, però una vegada són asseguts a l’assemblea d’ocells, es foten el bec a la butxaca i no diuen ni piu; ni volen, ni saltironen, ni voten.
Que hi voleu fer, la senyora Catrina sempre diu que les gallines són un bestiar molt bèstia, i que la resta de l’aviram els hi anaven al darrere.
Total, que veient com està el corral, i la societat avícola, on de veritat pot fer la primera pela l’empresa de sanitat ambiental, es amb la fabricació d’ous xarbots de talla grossa, com els de vestruç.

Per què els vestrussos és lu que més abunda.

Lluís F., Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada