diumenge, 24 d’abril del 2011

Coses de Pascua.


A diumenge 24 d’abril de 2011.

Coses de Pascua.

L’altre dia, per celebrar les festes Pascua, vaig anar al Voramar a fer el vermut. En aquell moment encara no hi havia forasters.
En Jan servia dos entrepans als Mallols, asseguts a la barra. Pare i fill s’avenien molt en tot, excepte en el futbol; el pare era acèrrim del Real Madrid, i el fill ho era del Barça, antagonistes futbolístics.
Al seu costat, l’Arnau Clot, el lampista municipal, un tipus pacient i una mica fofetis, feia la cervesa. El cunyat d’en Jan, rere la barra, s’havia servit un grapat d’olives en un platet mentre obria un Bitter Kas.
En aquell moment va entrar en Vicenç de Cal Viu. En Vicenç era hortalà. Tenien l’horta a l’entrada en una planura a l’entrada del poble.
En Vicenç era solter, vivia amb els pares, ja molt grans, al mas de la propietat.
En Vicenç era un bon home, enreonat i simpàtic, però una mica especial poder; alguns deien que era fluix de cervellina, altres que no era ben tret, o curt de gambals, també n’hi havia que deien que era un caluix, un cardalús, un banau, un babau, un tanau, un tanasi, un toliagis, un feliu; poder tot era culpa del seu petit problema de dicció.
Desprès de demanar un tallat. Ens va llençar una pregunta a tots els presents.

- A que no sabeu que he menjat avui per esmorzar ?

- Home Vicenç, com vols que ho sapiguem.

- Va, proveu d’endevinar-ho, és una cosa molt bona.

- Un parell de xuies, dugues arengades amb pa amb tomata, i un porró de vi – va aventurar el pare dels Mallols, poder pensant amb els seus gustos.

- No home, és més petit i molt bo, i comença per la lletra ‘M’ ...

- Doncs, torrades amb melmelada – va dir en Jan.

- No.

- Mel i mató – va proposar el fill dels Mallols.

- No.

- Maduixes – diu el lampista.

- No.

- Macedònia de fruites – vaig deixar anar jo sense gaire convicció.

- Nooo.

- Mantega amb sucre – digué el cunyat d’en Jan.

- Nooo.

- Magdalenes ? – suggereixo.

- Doncs no.

- Em sembla que marihuana – va apuntar el fotetis.

- Que nooo.  

- Mongetes – diu el fill.

- Apa, noo.

- Un pinso de mistela – salta en Jan.

- Que noo, és per menjar, no per beure.

- Collons, doncs macarrons – va sentenciar el pare.

- Tampoc són macarrons. Us doneu ?

- Sí, va, vinga, que ens hi estarem tot el matí.

- De veritat us rendiu i voleu que us ho digui ?

- Siiiiiiii !!

- Doncs muunyoooools !

- ( !!!!!!! )

I dilluns la Mona, que el mico ja el fem prou sovint !

Lluís F., Notícies del C. de C. .      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada