Fumadors o esclaus ?

A diumenge 16 de gener de 2010.

Fumadors o esclaus ?

Quin serà dels més de 4000 components químics del tabac i del fum del tabac que converteixen a alguns fumadors en Golums tabaquers ?

És un element que exacerba el seu ‘jo’, ‘jo’, ‘jo’, i ‘meu’, ‘meu’, ‘meu’. I amb l’edat empitjora el seu estat.

Encara que ja sabem que les notícies s’editen buscant la màxima ressonància, i ens mostren les reaccions més colpidores, en el fons aquests éssers existeixen.

La restricció de la lliure ingesta de tabac en espais dits públics, a despertat reaccions adverses entre alguns fumadors. Com sempre, els afectats per la llei, busquen excuses i símils amb altres productes que produeixen drogodependència com l’alcohol, que els sembla menys perseguit. Cosa que, jo d’ells, no ventilaria gaire, ja que els pipadors de tabac solen acompanyar-ho, segons diuen molts d’ells, amb pipades d’alcohol. No fos que ara també restringissin el consum d’aquest i acabessin d’aixafar-los la guitarra.

Els fumadors reaccionaris arriben a extorquir als amos de bars i restaurants, que, innocents d’ells, s’han alçat en rebel·lió amb l’esperança de mantenir la clientela il·legalment, i que en cas de que els hi arribi una munta, els seus parroquians ‘responguin’. Ha!

Però quina classe de droga et pot impulsar a obligar a qui t’ha servit fins ara, a que ho faci il·legalment per por de perdre el seu pa de cada dia, o que el patró faci ús del xantatge al treballador amb despatxar-lo si no es permet fumar al seu local; el tabac.

S’ha vist que la retallada del llibertinatge fumeta desencadena la prepotència i la ‘xuleria’ amb aïrats “Jo aquí fumo per què em rota dels collons”, “Amb la meua salut faig el què em dóna la gana” i altres intel·ligents perles.

Ara poden degustar el sentiment de persecució, desprotecció i menyspreu, que durant anys i panys han hagut de suportar les persones a qui molestava el fum de les cigarretes i els puros, hi no tenien més remei que fotre’s la llenga al cul o agafar els trapaus i marxar del lloc. Ara els fumadors són els que es consideren els perseguits, els desprotegits i els discriminats, mira per on, si ja se sap que les modes en drogues canvien, el que es considerava un acte superlatiu, ara és nociu.

N’hi ha que diuen que van començar a fumar empesos per la lluita per la modernització de la societat i la alliberació de la dona. Sisplau, sota la capa de la modernització i la alliberació alguns es van posar fins el cul de LSD, peyote i mescalina.

Que passa, això els va fer més moderns que a la resta ?

Quants anys per fruir han tingut aquells senyors arrepapats, ( que moderns ! ), que desprès de dinar donen un quart de volta a la cadira, i posant-se de cares al personal, cama sobre cama, encenen un puro de marca, que per cert fa la mateixa pudor que quan l’oncle Pere crema la balorda mig verda a l’hort; i, apa !, la resta a entomar fum, pestilència i toxines.

Han passat molts anys des de que el tabac va ser dut d’Amèrica, ha estat i és per tant, una moda duradora i que a la fi no s’ha prohibit, només se’n ha restringit l’ús en certs llocs; ha de ser suportable i assumible pels fumadors.

Passats el ‘mono’ i la ra-ra inicials, els fumadors haurien de saber recuperar l’essència del fumar.

Sinó, que serà d’aquell cowboy que encenia la cigarreta en la solitud de la pradera mirant la posta del sol. I d’aquell indi que ens passava la pipa de la pau amb una reverència i a dugues mans. I d’aquell mariner que dret a coberta albirava l’albada a l’aforari, envoltat pel núvol d’aroma de les indies de la seua pipa. I d’aquella dona fatal que tractava al tabac rere d’una infinita ‘boquilla’. I del pagès que desprès d’una jornada esgotadora, se’n lligava un de picadura i en gaudia sota una olivera. I del galà que es desfeia sense recança de la cigarreta davant l’arribada de la xicota.

L’abús ha traït l’esperit llibertari primigeni del tabac i la cavallerositat del fumador.

No es poden atendre les raons esgrimides sota l’acció de la droga. Abans han d’aprendre a fumar, a respectar-se i a respectar.

Lluís F., Notícies del C. de C. .