Tics corruptes.

A dissabte 26 d’octubre de 2013.

Tics corruptes.

Des de que hi ha governs al món existeixen les tècniques amb les que s’aprofiten de la rancúnia, l’enveja, la maldat, tota una llarga llista de baixeses humanes, i de la necessitat d’algunes persones, per aconseguir informació privilegiada dels seus conciutadans. Aquestes arts, però, s’han fet imprescindibles en països i governs de dictadura o de màxima corrupció, tret de certs països de més al nord molt diferents del nostre tarannà. Aquí espietes, bocamolls, garlaires i “xivatos” protegits per l’obscur anonimat, culpen i inculpen a l’amic, al veí o al familiar amb la mateixa facilitat que al seu més detestat conegut. Governs i governants incapaços de fer correctament la seua feina administrativa, s’armen d’un exercit de ressentits, que apel·lant a una acció cívica de denuncia de les infraccions d’alguns ciutadans contra l’Estat, es converteixen en delators desconeguts, on el delatat és donat per culpable per endavant. El Govern espanyol ha obert la possibilitat de denunciar anònimament a altres ciutadans que practiquen suposada o certament activitats laborals no declarades. El Govern del PP reprèn les formes típiques de repressors, dictadors i corruptes, posant en evidència la seua incapacitat i ineficàcia administratives. Ha obert la veda per què acusadors, confidents, sicofantes, traïdors, amargats i llepaculs pugin utilitzar les seues aptituds per a descobrir al estafador laboral, que el més probable és que ho sigui per poder mantenir a la família fins a final de mes.
I si hi ha algú que denúncia per esperit cívic i patriòtic, que ho faci amb nom i cognoms, amb un parell de collons.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .