Cròniques de Llançà (IV)

A través dels llibres d'Actes de l'Ajuntament : 1872 / 1873                                                                                                                             Lluís Feliu i Pumarola

11 de març de 1872 – Es llegeix una instància de Jaime Cervera y Molet veí de Llançà del carrer Argilar nº 3 manifestant que les ruïnes de la casa de Pedro Alemany conegut com Merjislo(?) que s’han ensorrat a causa del temporal són un perill pels transeünts del carrer Paz i Santa Lucia, i que s’haurien de demolir.

16 de juny de 1872 – El regidor senyor Pacareu diu que venint del Port caminant va veure que el senyor Miguel Galter construïa un mur de pedra entre la seua finca de la Salanca i el camí que porta del Port  la Vila, terreny que no és de la seua propietat ni té cap acord amb aquest Ajuntament tot perjudicant la via pública. S’acorda que ha de desfer d’immediat la paret i construir-la dins del seu terreny.

23 de juny de 1872 – Es notifica que el senyor jutge municipal ha rebut un despatx del de primera instància, que ha mort el procurador que representava aquest Ajuntament en el litigi mogut pel Exc. Sr. Duque de Medinaceli, i que havent passat tant de temps, encara no s’hagi nombrat cap altre procurador, i que tenen 9 dies de temps per a nombrar un altre procurador amés d’un membre del consistori amb poders per decidir sobre aquest tema. Desprès de deliberar, s’anomena a Don José Martí Llosent de Figueres i a Don Pedro Guanter Gironella, tinent d’alcalde del municipi, perquè en nom de l’Ajuntament segueixi la causa que el Duque de Medinaceli té contra aquest municipi.

Els senyors Pedro Barris i Juan Balló intenten construir una paret al voral de la ribera en la desembocadura del rierol de Rigorella o la Coma i demanen al consistori els punts per on han de fer les parets, s’acorda que les parets s’han de construir seguint les vores de la ribera.

1 de setembre de 1872 – El segon tinent d’alcalde Pedro Guanter pregunta per la llista de jornades emprades en arreglar el camí de Llançà de a Figueres, es veu que la quantitat per les jornades treballades puja fins a les 50 pessetes que s’acorda satisfer. El tinent d’alcalde senyor Pedro Guanter reclama el pagament de les 17 pessetes que importen les 8 cadires i el seu transport, que es fan servir en el saló d’aquest Ajuntament. També va informar el senyor Guanter que la verema ja havia acabat i que la Junta Municipal ja podia tornar a ocupar-se dels treballs municipals.

17 de novembre de 1872 – El senyor alcalde que convé fer reparar el rellotge de la església, per tant s’avisarà al rellotger el senyor Parella per tal que vingui a recompondre’l. Seguidament el President fa present que l’administrador de l’hospital Municipal de la Vila té dos censalistes que paguen religiosament les seues pensions anuals, però com que es troben que a ells no els paguen, ells no poden satisfer les seues obligacions amb aquest ‘Santo Asilo’. S’acorda que per mitjà de l’agutzil es faci saber que tothom a de pagar els seus descoberts.

26 de gener de 1873 – El regidor senyor Pacareu demana la paraula per dir que el senyor Regent de la Parròquia cobrava ‘derechos de terraje’ per inhumar als difunts al cementiri municipal. Desprès d’una llarga discussió es pren en consideració de fer saber atentament al Regent de la Parròquia que com el Cementiri Municipal es va construir per compte del municipi, és a l’Ajuntament del municipi a qui li pertoca cobrar els drets que s’imposin per tal concepte, i ordenen al Regent de la Parròquia que d’ara en endavant s’abstingui de cobrar pel ‘derecho de terraje’, i així es farà saber al poble amb l’anunci pertinent.

9 de febrer de 1873 – El senyor Juan Galter Hostalrich veí de Figueres, demana a l’Ajuntament se li senyali la línia a seguir per fer una nova paret o tanca en el seu terreny que llinda amb un camí públic. El consistori decideix que ha de fer la nova paret 4 pams més enrere que les restes de la vella, com també ho hauran de fer els hereus de la Sra. Rosa Imbert y Feliu quan intentin construir de nou, ja que per allà s’ha disposat que hi passi un carrer que s’anomenarà la Famada(?), i que haurà de tenir 20 pams catalans (4 metres + ó -) d’amplada.

16 de febrer de 1873 – El senyor Pedro Bosch y Cervera demana en una instància la senyalització de les línies que ha de seguir i l’amplada que ha de quedar entre la casa que intenta construir i les actuals del Port, s’acorda de anar a inspeccionar el terreny el diumenge a les nou del matí, i així s’acorda que el carrer a de tenir una amplada de 40 pams amb la casa del davant, i formar una línia recta amb la resta del carrer cap a la part de ponent.

2 març de 1873 – El senyor Salvador Carreras demana de fer el pati nou que diu que té entre la seua casa i el carrer Dins la Vila, reconegut per l’Ajuntament que no existeix cap pati en tal lloc, es declara improcedent la sol·licitud del senyor Carreras.

9 de març de 1873 – El senyor President de l’Ajuntament fa constar que ha sentit veus pel poble en les que els seus habitants s’estranyen de que encara no s’hagi canviat el nom de la Plaza de la Constitució pel de Plaza de la República. Així vist que la majoria d’administrats volia tal canvi, s’acorda canviar ‘Constitució’ per ‘República’.

23 de març de 1873 – La mestressa del local on hi ha l’escola de nenes vol fer-hi obres i reparacions, i demana  a l’Ajuntament que es busqui un altre local. Es visita el primer pis de la casa que un dia fora de Honorato Paronella, es conclou que el local seria suficient si s’hi construís un ‘escusado, se blanqueara convenientemente y segun fuera el precio del alquiler’.

8 de juny de 1873 – El senyor Salvador Carreras es queixa a l’Ajuntament que la veïna senyora Maria Duran vídua de Bosch i família li tiren contínuament escombraries i immundícies a la seua casa habitació, i demana que s’actuï per evitar abusos d’aquesta naturalesa i s’eviti el perill per a la salut pública que aquests fets suposen.

31 d’agost de 1873 – Es llegeix una comunicació de l’alcalde de Figueres i una altra de la Junta de Beneficència de Tortellà demanant al cos municipal per tal de ‘recoger auxilios para socórrer a los pobres tortellanenses’, i així, tothom assabentat, passar pel poble el pròxim diumenge a recollir l’almoina, i invita a totes les autoritats judicials de la Vila per tal que assisteixin a tal benèfic acte.

7 de setembre de 1873 – ‘Seguidamente y después de haber el señor Presidente manifestado los inconvenientes que habrá en el día para pasar a recoger las dádivas para Tortellà fue acordado pasar a este fin en el día de mañana ocho del corriente.’

14 de setembre de 1873 – S’acorda que el senyor Vilallonga en el dia de demà pasi per Figueres i entregui a l’alcalde la quantitat de 325 pessetes i 5 cèntims, que recollirà de ell l’alcalde de Tortellà per ser aquesta la quantitat els socors recollits.

S’encarrega al secretari que faci una llista amb els que han fet almoina i la quantitat donada, i que s’exposin al públic per poder ser examinats.

21 de setembre de 1873 – Es llegeix una sol·licitud de José Heras i Mateu, d’aquest veïnat, per tal sigui nombrat 1er enterramorts i hospitaler d’aquesta població per haver prestat serveis a la pàtria.

12 d’octubre de 1873 – L’alcalde expressa el mal estat en què esta el camí de Llançà a Figueres i també la falta de respecte a les propietats privades rurals, es tindria que crear una plaça de ‘peonero caminero con titulo de guarda de campo’, a fi i efecte d’alleugerir o reparar els defectes del camí d’aquí fins el pla de Garriguella. S’estableix que tal guarda haurà de cobrar 45 pessetes mensuals, i queda a càrrec d’aquesta corporació la compra i conservació de les eines.

19 d’octubre de 1873 – Només un veí de Llançà es presenta a la plaça de ‘guarda de campo’, és l’Honorato Pallarols Sastre, conegudes per l’ajuntament les seues bones qualitats per la feina, queda contractat i comença a treballar l’1 de novembre pròxim.

21 de desembre de 1873 – l’ajuntament visita el cementiri municipal i es va acordar que s’havia d’allargar la filera de nínxols de l’esquerra fins tocar la paret que dóna a l’est. Tanmateix es decideix fer un nou carrer de nínxols i reparar i igualar els que existeixen donada la seua fragilitat.   

 

Benvolguts visitants de la RCC, ara per ara estic preparant un nou projecte que em reclama temps i atenció, per tant no puc dedicar a la RCC tota la dedicació com fins ara. De cap manera penso abandonar el país, però hi vindré menys sovint, de moment. Us deixo en primícia l’escrit per la revista Farella que ve.

Paseu de tant en tant !

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .