Xiular i pitar.

A divendres 26 de juliol de 2013.

Xiular i pitar.

I és que a la República del Cap de Creus tenim un vocabulari molt ric i variat. Fem servir paraules, que per segons qui, podrien semblar emmanllevades i que per alguna sospitosa desraó han estat eliminades del català normatiu. Com PITU, una paraula descartada en favor de xiulet, quan per evidència onomatopeica, es veu que són dugues coses diferents, un PITU fa pip-pip o prip-prip, i un xiulet o siulet fa fiu-fiu o siu-siu, dos sons diferents per dos estris diferents com ho podrien ser un trombó i una gralla sent tots dos per bufar. Així doncs, els mitjans de comunicació lligats a un català normatiu pixa-curt i a la llei d'uns correctors lingüístics talment curtets, es veuen obligats, i semblen obligar tothom a dir que el poble xiula descontent; quina bestiesa, no siguem bledes, collons; un xiula una cançó, xiula 'El Bono, el Feo y el Malo', xiula a una dona o un home de bon veure, un xiula per saludar o cridar l'atenció, o d'admiració, fins i tot es pot xiular per estalviar un renec si un es crema els ditets, però als àrbitres i equips de futbol, als capitostos corruptes, als polítics lladregots, als governants maldestres, a presidents inútils, a himnes i monarques se'ls PITA, se'ls hi fot una PITADA de cal Déu.

Així ho recull, com no podria ser d'una altra manera, el diccionari Alcover-Moll : "Pitar és fer mostres de desaprovació xiulant." . És evident que no és el mateix xiular un himne que PITAR-LO.

Com veieu estem perdent una altre paraula de la nostra llengua per la insensata i suïcida acció dels 'puristes' del nostre idioma, i així cada vegada tenim una llengua més pobra i menys concreta i concisa.

Però és clar, a nosaltres, uns i altres se'ns escolten xiulant.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .