A divendres 3 de maig de 2013.

En aquest món de mones hi ha més bèsties que persones.

La sentència 'fes favors a bèsties que te'ls pagaran a coces', tant escaient per dedicar-la a algunes persones, per culpa de la ximpleria humana l'he sentit aplicada als animals. Això ho deia una senyora que s'havia dedicat a alimentar senglars petits pels voltants de casa, i un dia, ja crescudets, li van fotre un mal tanto. Ara la bona dona es preguntava com era possible que els senglars que havia alimentat al carrer, l'haguessin pogut 'envestir' i fer-la caure.

Hauria de saber que qui fa tonteries algun dia llepa.

És potser assenyada la persona que alimenta animals salvatges com si fossin el gosset de casa ? Doncs no. Ni és assenyat, ni representa a una persona més bona que les demès, ni a algú que estima més els animals que la resta. Només representa a algú amb una dèria, mania, mancança o potser amb una certa bona voluntat panoli/2/, que a la fi comporta a la societat perills, problemes i despeses innecessàries. El cas dels senglars salvatges pasturant per la ciutat, ha posat en evidència que les accions d'aquests 'benefactors d'animals' són nefastos.

Ens pensem que som molt moderns, civilitzats i més avançats per donar menjar als animals del carrer, però l'únic que demostra és que som uns irresponsables carregats de bon temps. Abans totes les cases tenien gats per caçar rates, gossos peteners per caçar o vigilar la casa o el ramat, aviram, conills i bestiar per vendre o matar per consumir. Quan, per exemple, una gata gatinava, es guardaven els cadells necessaris i la resta s'apartava de la mare i es rebotien per matar-los immediatament.

Això feia que els nostres avis i pares fossin unes males persones maltractadores d'animals ? No ho crec pas.

Avui en dia, tan fins i civilitzats, no podem pas matar una gatinada, els hem de deixar créixer una mica i desprès abandonar-los lluny, en algun lloc per què visquin. És clar, temps desprès, quan la quantitat de gats es converteix en un problema, ja vindran els de la protectora a exterminar-los; Ep ! que nosaltres som persones que estimem als animals.

Si, de la mateixa manera dels que els alimenten al carrer, empastifant el terra aquí i allà, fent menjadores lluny de casa seua i prop de la d'algú altre. Lloc que desprès la brigada haurà de netejar i desinfectar per què es converteix en una cort, tot ple de mosques, paràsits, pèls i brutícia. Que bones persones.

També n'hi ha que es dediquen a alimentar els ocells. Quin gran bé per a la natura que fan. Donen pinso a gavians, estornells, coloms, tórtores, pardals i alguna garsa, tots animals en perill d'extinció. Això sí, no posen pas la teca al terrat de casa seua, ho escampen lluny, i els que reben són els terrats i teulats dels veïns que han tingut la mala sort de viure a prop d'on el xiflat o xiflada de torn li ha vingut bé de fer-hi el pessebre. No, no són més bones persones que la gent d'abans, ni estimen més els animals que els seus avantpassats. Només són més befis, irresponsables i tocats de l'ala.

Lluís Feliu, Notícies de C. de C. .