"Llegendes de mar de
la Costa brava"
Torno al baix on tinc
l'oficina de la R.C.C. . Hi ha sorra i fullaraca sota la porta, s'obra sense
problemes. Dins és fosc i fred. Te la fredor acumulada de tots els dies
d'hivern passats. L'única claror la donen els intermitents forats d'entre la
penúltima i l'última fulles de la persiana de plàstic de la finestra del fons.
No te cortina, la vista del carreró estret que baixa precipitant-se fins a mar
és prou interessant. M'estic un moment a les enfosques respirant l'aire enrarit
en el que s'hi havia barrejat olor de xerxa,
de mar, d'antic pòsit resclosit. Els encebadors ressonen en el local
esforçant-se per prendre el fred i adormit gas dels tubs. Per un moment em
recorden als del despertar dels del Nostromo. Despertar, reviscolar, sortir de
la hibernació, tornar a l'activitat aquesta.
Aixeco la persiana, el
carreró estret del darrere que baixa fins a mar encara segueix allà, rere d'uns
vidres entelats per la salabror, la pols i la sorra. Brocs i algues seques fan
un munt en un racó. La claror posava en evidència lu petit del lloc, la humitat d'un pany de paret havia estat
treballant tot l'hivern. El calçobre de terra i el botit del mur m`han fet
deixar anar un sospir de desànim; abans de començar ja hi havia feina a fer. El
petit wc amb les seues rajoles dels '70 no presentava cap pana, només el sec
sifó de la tassa deixava sentir-se amargament. Estiro la cadena i apareix la
sorollosa descàrrega d'aiga rovellada
de la cisterna, perfectament apta per abeurar l'assedegat forat. La petita
tovallola blaua restava momificada al costat del rentamans, seria qüestió de
afegir-la a la pròxima maquinada. L'ambientador buit i mort lluïa la verda
carcassa plena de borró.
A la saleta, la taula
arraconada a la paret, la làmpada blaua de flexo, les tres cadires, els llapits, els bolígrafs i els quatre
paperots que havien quedat per allà sobre, no s'havien mogut ni un mil·límetre,
com esperant el primer tret per sortir disparats. Diuen que fer una parada va
bé per tornar agafar la feina amb més ganes, més energia, interès i alegria. Jo
no sento pas, de moment, totes aquestes sensacions. Vaig acabar cremat i començo
amb poc caliu. M'ha sabut greu pels que trèieu el nas per la RCC esperant
novetats i no trobàveu res de nou o ben poca cosa. He d'agrair-vos de tot cor
la vostra fidelitat i paciència. Però la veritat és que s'està tant bé sense
escriure com genial ho és quan un hom en te ganes. I no serà que en tots
aquests dies no hi ha hagut teca per fotre-hi queixalada ! Però podeu estar
segurs que fins ara no he mogut ni una neurona per fer-me'n una opinió digna de
ser escrita; ho he deixat passar tot pel broc gros.
M'assec i encenc la
làmpada per si la bombeta encara crema; sí, va. Dono una ullada als apunts
d'articles de l'any passat. En faig una bola i els llenço al pot de 'palomitas'
gegant que em fa de paperera. Trec de la butxaca un parell de capsetes de
recanvis de tinta per a ploma, i deixo la ploma cromada al costat. Aquest
hivern m'he acostumat a escriure amb ploma. En tinc una daurada antiga amb la
que signo el Recull casolà quan m'ho demanen. Què menys que signar amb ploma,
penso ara ( ni que fos jo marquès, duc o personatge semblant ! ).
En aquest primer escrit de
la temporada us vull parlar del llibre "Llegendes del mar de la Costa
Brava" de Miquel Martín ( Edicions Sidillà ). El llibre, que també compta
amb il·lustracions a càrrec d'Albert Llenas Llensa, recull histories i llegendes
de sirenes, monstres, mariners perduts, tresors i tempestes lligades a la
geografia de la Costa Brava. Les narracions fan grups segons parlen de
pescadors, mariners o altres feines de mar, de pirates, d'animals, d'éssers
fantàstics, de la toponímia o de caire religiós. Així, des de Blanes a Portbou
tots els pobles de la Costa Brava hi apareixen evocats. De Llançà en particular
hi trobarem tres llegendes : 'El Cau del Llop de Llançà', 'El perpal misteriós'
i 'La Mare de Déu del Port'.
En Miquel Martín es va
posar en contacte amb mi per recopilar informació sobre llegendes de Llançà. Realment
hi ha molt poques notícies escrites sobre aquest tema, ell tenia coneixement de
la història que envolta la capella del
Port, basada en un fet real. Jo li vaig parlar de la llegenda del Cau del Llop,
de la que el mossèn Josep Clavaguera en va fer una versió escrita. També vaig
indagar una mica però ningú a qui vaig preguntar sabia de l'existència de cap
llegenda marinera amb prou consistència que hagués estat escrita. Així vaig
proposar-li una que jo havia recollit d'una tradició oral i que havia transcrit
i versionat al meu llibre Recull casolà, titulada 'Història d'un perpal', i que
ell ha adaptat com 'El perpal misteriós'.
Així doncs, amb aquest llibre
de Miquel Martí tindrem a les nostres mans un extens recull de llegendes i
històries de la nostra costa, que ens transportaran a una multitud d'indrets a
través dels temps. Us el recomano.
Lluís Feliu. Notícies del
C. de C. .
esborres ?
ResponEliminaPerdò ?
ResponElimina