Ni Grècia.

A dimarts 12 de juny de 2012.

Ni Grècia.

Quan nosaltres encara anàvem amb un garrot i un "taparrabus", i menjàvem garrofes i fonolls, a Grècia ja estudiaven filosofia, lleis, cultura i democràcia. Era la consciència del món.

Això es pot dir dels antics grecs. Però ni Grècia ni cap altre país pot viure per sempre de les seues antigues glories, especialment si es perden o dissipen els precedents pels que d'una o altra manera han fet a un país, gran, o fort, o poderós, o culte, o tot alhora.

Així ha passat sense excepció durant tota la història de la humanitat.

A Grècia, es veu, han vulnerat la llei a tot nivell, governants, polítics, i el poble en tots els seus estaments.

La il·legalitat funciona mentre la realitat la pot suportat.

Grècia ha patit el que era inevitable i irremeiablement previsible. A tots ha de passar, no hi ha nació, país o estat a qui la governança irregular no el porti al caos final.

De res serveix haver estat el bressol de les civilitzacions, ni la perfecta màquina de la guerra, ni el niu de les conspiracions, ni l'imperi on mai es ponia el Sol.

L 'imatge d'un programa de televisió grega on un polític grec neonazi que ha rebut un cert suport dels votants grecs, agredeix a les integrants d'uns altres partits polítics, ens pot resultar curiosa o risible, patètica o penible, reprovable o intolerable, però sobretot ens hauria de servir d'exemple.

Un exemple que s'ha repetit al llarg de la història, però del que mai n'hem après.

La desllei ens apropa a l'extremisme. El compliment de la llei per part de tothom és l'única via per tal que la llibertat, la justícia i la democràcia puguin sobreviure llargament.

El problema és que això s'ha pensat i raonat des de l'antiguitat, a Grècia també, però mai s'ha pogut dur a terme.

Per sort o per desgràcia és d'humans mentir i bel·ligerar.

Per sort o per desgràcia també és d'humans intentar viure d'acord a la llei.

Lluís Feliu, Notícies del C de C. .