La televisió feta espectacle.

A dilluns 28 de maig de 2012.

La televisió feta espectacle.

I Gran Hermano és espectacle al cub.

Com tot espectacle dissenyat per a captar la màxima quantitat de públic i fer la millor audiència, se'm fa difícil de creure que les coses hi passen amb tota naturalitat.

És veritat que els personatges han de tenir la llibertat d'actuar en cada moment segons la seua voluntat. Voler guionitzar tots i cadascun dels seus moviments convertiria el programa en una obra de teatre, i faria, cosa que saben molt bé els seus promotors, que es perdessin situacions reals que superen amb escreix la imaginació dels seus guionistes.

Encara que els concursants actuïn amb llibertat, el fil de les seues vides dins el concurs sí que està subtilment conduït i encarrilat cap a les situacions compromeses, per tal de captar l'atenció de l'espectador i despertar el debat i la discussió.

En aquesta edició, els actes d'una concursant que suposadament li devia una certa honradesa i fidelitat a un altre, i no ho hauria acomplert, ha format dos bàndols aferrissats. Els que pensen, com ella mateixa, que el programa s'ha excedit mostrant i furgant en aquests fets suposadament incorrectes, i els qui argumenten que ja li està bé tot lu que li passa, i que tot s'ho ha buscat ella soleta. La concursant Noemí insinua que Gran Hermano s'ha encebat amb ella i amb els seus 'fracassos', i que per això gran part del públic l'ha agafat per cap d'inxa.

La pensada de la concursant, a la vista dels esdeveniments, pot ser tant certa com inevitable.

Lu que de veritat em va semblar curiós va ser el fet de que la presentadora, la Mercedes Milá, negués una vegada i una altra cap intent ni implicació del programa i d'ella mateixa en la suposada conxorxa contra la dita Noemí.

La Milá sentenciava : "Tu t'has entès amb fulano, tu t'has entès amb mengano i tu i només tu has dit mentides !!".  

Proclamar així una evidència em va semblar portar la discussió cap un desenllaç simplista i populista, feia pudor de fugida entre la boira. És inopinable que les situacions i les imatges les va provocar i aportar ella. Però això no resta que el programa les ha esbombat massiva i efusivament pel seu propi benefici, per aconseguir  màximes audiències i enaltir repetidament els moments de més morbositat i tensió psicològica. De tota manera, cal ser raonable i admetre que si el programa no hagués actuat així, hauria traït la seua raó intrínseca de ser.

Els concursants de programes realistes haurien de tenir molt en compte, abans de participar-hi, que la ratlla vermella d'aquests programes  la marca, en el millor dels casos, la legalitat, no la caritat.

En un espectacle un hom es pot atrevir a sortir per explicar-hi acudits, i suportar la pressió de tal fet.

Sembla que la concursant Noemí va anar a Gran Hermano a saltar a corda, i de cop i volta, s'ha trobat passant la corda fluixa sense xerxa.

Això és l'esca d'aquesta mena d'espectacles.

Però tranquils, els equilibris es fan a un pam del terra.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .