dilluns, 23 d’abril del 2012

Mori màrtir mori farti.


A dilluns 23 d'abril de 2012.

Mori màrtir mori farti.

No sospitaré de la bona intenció dels humans, però està vist que com més ens entestem en intentar millorar la naturalitat de les coses, al final, moltes vegades, se'ns tornen en contra o ens porten encara més problemes.
Hem millorat les plantes, i ara els transgènics en fan més mal que bé. La qualitat de la vida ens ha portat a un consum massiu i insostenible altament contaminant. Desprès d'imposar els envasos d'un sol ús, ara es vol tornar als envasos multireutilitzables, ja que el reciclatge de tants de pots, ampolles i plàstics esdevé impossible. Fins i tot, desprès de 50 anys d'evolució, tornen a fer els Donuts con els d'abans, i Trina, poder, tornarà a ser Trinaranjus,  així, avenços i modes que semblaven grans modernitats, al final s'han tornat molèsties i entrebancs.
Una de les grans alegries de la humanitat com ha estat allargar l'esperança de vida, ara esdevé un problema. Es veu que la gent gran viu massa anys, cobra la jubilació massa temps i gasta molt en medecines, això es torna una càrrega insuportable pels governs. Com que els nostres governants i tota la seua caterva de protegits, llepaculs i vividors no roben, ni malbaraten, ni especulen ni amb un cèntim dels nostres euros, el principal problema per a les finances dels països 'desenvolupats' és la longevitat dels seus súbdits.
I què decideixen els Supra-nos que hem de fer ?
Doncs que la població ha de treballar durant més anys.
Si us pensàveu que podríeu viure una llarga, sana i feliç vellesa, us equivoqueu.
La senyora Lagarta, Ai! Perdó, volia dir Lagarde, la nova líder del FMI, ja ha pronosticat, desprès de pensar-ho molt a la butaca del seu despatx, que lu que necessiten els països amb una llarga esperança de vida, és estipular una llarga vida laboral. S'hauria de treballar fins als 67 anys, o als 72, o als 81, o fins atrapar Matusalem.
Així doncs, lu que hauria de ser un gran avenç, ja se'ns ha tornat un problema. Però lu més fotut és que és un problema de diners. Aquí no posem en perill el planeta, ni l'atmosfera, ni la capa d'ozó. Aquí lu que perillen són els calés. Però no penseu pas que no n'hi ha, és que si ens paguessin les jubilacions a tots, no en quedarien per mangar i dissipar, i tots aquests que es folren descaradament i sense vergonya, i tota la trepa que se la xala 'fent l'esguerrat', es quedarien sense al·licients a la vida.
Si senyores i senyors, o ajupim la carcanada in seculà seculorum, o ens hem de morir aviat.  Aquí el que no vol morir ni passar-ho malament no hi té lloc si no és de l'olla.
Per la meua part, començaré a posar en pràctica allò de "Mori màrtir mori farti".
És clar que també queda la possibilitat d'esperar que passi el bus d'en Logan.

Lluís Feliu, Notícies del C. de C. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada