A dilluns 23 d'abril de 2012.
Mori màrtir mori farti.
No
sospitaré de la bona intenció dels humans, però està vist que com més ens
entestem en intentar millorar la naturalitat de les coses, al final, moltes
vegades, se'ns tornen en contra o ens porten encara més problemes.
Hem
millorat les plantes, i ara els transgènics en fan més mal que bé. La qualitat
de la vida ens ha portat a un consum massiu i insostenible altament
contaminant. Desprès d'imposar els envasos d'un sol ús, ara es vol tornar als
envasos multireutilitzables, ja que el reciclatge de tants de pots, ampolles i plàstics
esdevé impossible. Fins i tot, desprès de 50 anys d'evolució, tornen a fer els Donuts con els d'abans, i Trina, poder, tornarà
a ser Trinaranjus, així, avenços i modes que semblaven grans
modernitats, al final s'han tornat molèsties i entrebancs.
Una de
les grans alegries de la humanitat com ha estat allargar l'esperança de vida,
ara esdevé un problema. Es veu que la gent gran viu massa anys, cobra la jubilació
massa temps i gasta molt en medecines, això es torna una càrrega insuportable
pels governs. Com que els nostres governants i tota la seua caterva de
protegits, llepaculs i vividors no roben, ni malbaraten, ni especulen ni amb un
cèntim dels nostres euros, el principal problema per a les finances dels països
'desenvolupats' és la longevitat dels seus súbdits.
I què
decideixen els Supra-nos que hem de fer ?
Doncs
que la població ha de treballar durant més anys.
Si us
pensàveu que podríeu viure una llarga, sana i feliç vellesa, us equivoqueu.
La
senyora Lagarta, Ai! Perdó, volia dir Lagarde, la nova líder del FMI, ja ha
pronosticat, desprès de pensar-ho molt a la butaca del seu despatx, que lu que necessiten els països amb una
llarga esperança de vida, és estipular una llarga vida laboral. S'hauria de treballar
fins als 67 anys, o als 72, o als 81, o fins atrapar Matusalem.
Així
doncs, lu que hauria de ser un gran
avenç, ja se'ns ha tornat un problema. Però lu més fotut és que és un problema de diners. Aquí no posem en
perill el planeta, ni l'atmosfera, ni la capa d'ozó. Aquí lu que perillen són els calés. Però no penseu pas que no n'hi ha,
és que si ens paguessin les jubilacions a tots, no en quedarien per mangar i dissipar, i tots aquests que es
folren descaradament i sense vergonya, i tota la trepa que se la xala 'fent
l'esguerrat', es quedarien sense al·licients a la vida.
Si
senyores i senyors, o ajupim la carcanada in seculà seculorum, o ens hem de
morir aviat. Aquí el que no vol morir ni
passar-ho malament no hi té lloc si no és de l'olla.
Per la meua
part, començaré a posar en pràctica allò de "Mori màrtir mori farti".
És clar
que també queda la possibilitat d'esperar que passi el bus d'en Logan.
Lluís
Feliu, Notícies del C. de C. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada